Data: 24 d’abril de 2008
Lloc: Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona
Data: 25 d’abril de 2008,
Lloc: Sala Puig i Cadafalch de la Casa de Convalescència, l’IEC. (c. Carme, 47, Barcelona)
Organitza: el projecte «La recepció del teatre àtic en l’antiguitat: creació d’una imatge i usos lliteraris» del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.
Col·labora: Societat Catalana d’Estudis Clàssics
Facultat de Filologia de la UB
Departament de Filologia Grega de la UB
Presentació
La tasca d’anar delimitant l’espai dels diversos gèneres teatrals implica explorar les fronteres entre uns i altres, així com allò que allunya o apropa el teatre respecte d’altres formes d’expressió.
En aquest col·loqui ens proposem de presentar i discutir uns quants dels aspectes més bàsics d’aquesta problemàtica. Per una banda la qüestió dels models teòrics de ‘gènere’, que certament determinen la nostra manera d’entendre’n les manifestacions concretes. Per l’altra les relacions dels gèneres teatrals entre ells i amb altres expressions en vers i en prosa: les lingüístiques primer, que són fonamentals; les retòriques, ja que la retòrica és la principal expressió d’una paraula pública que, d’una manera o altra (segur que diferent, però) també és el teatre; la manera com els gèneres dionisíacs construeixen el passat, un aspecte molt poc tractat, quan en canvi això, construir el passat (en relació amb el present, d’una manera o d’una altra), és una de les coses que fa més sovint la poesia grega.
Si bé més o menys sabem situar tragèdia i comèdia en relació mútua, el drama satíric sempre se’ns ha escapat. Repassarem aquí la informació que tenim sobre la manera com va ser codificat en l’antiguitat. Per altra banda, les peculiaritats de la construcció del Prometeu encadenat ens permeten plantejar no tan sols el problema de l’autoria, sinó també fins a quin punt s’adiu amb el que coneixem de la tragèdia d’Èsquil i de Sòfocles. Finalment, els estudis sobre la línia que va de la tragèdia a la comèdia (l’anomenada paratragôidia) són ben abundosos. No ho són tant, però, els que van en la direcció contrària, de la tragèdia a la comèdia. Aquesta qüestió l’examinarem a partir de les Bacants.
Programa
Dijous 24 d’abril
Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona
9.00 -13.30 h (Sala de Graus)
• MICHAEL SILK (King’s College, London), The Greek Dramatic Genres: Theoretical Perspectives.
• JORDI REDONDO (Universitat de València), La caracterització lingüística dels gèneres dramàtics.
• ANNA BELTRAMETTI (Università degli Studi di Pavia), Generi drammatici e retoriche.
15.30 – 18.30 h (Sala Ramon y Cajal)
BERNHARD ZIMMERMANN (Albert-Ludwigs Universität Freiburg), Costruzioni del passato nei
generi dionisiaci.
MONTSERRAT NOGUERAS (Universitat de Barcelona), Les satyres de Phliunte, ou la codification du drame satyrique.
Divendres 25 d’abril
Societat Catalana d’Estudis Clàssics
9.30 – 13.30 (Sala Puig i Cadafalch)
• ANGELA ANDRISANO (Università degli Studi di Ferrara), Il Prometeo incatenato: che genere di tragedia?
• ROSSELLA SAETTA-COTTONE (Université de Lille III), Les Bacchantes: une paracomédie?
• Debat final entre tots els participants.