Activitats 2008-2017

2008

Curs «Vells papirs, textos nous. Papirs literaris grecollatins: aportacions recents», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Educació, amb una durada de 20 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (21 de febrero-29 de maig).

  • 21 de febrer: «L’apporto dei papiri allo studio della filosofia antica; vecchie e nuove acquisizioni», Tiziano Dorandi (Centre Jean Pepin, Villejuif).
  • 6 de març: «El nou papir de Safo», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • 27 de març: «El nou Simònides», Àngel Martín (Universitat de Barcelona).
  • 3 de abril: «L’Empèdocles d’Estrasburg», Francesc Casadesús (Universitat de les Illes Balears).
  • 10 de abril: «El nuevo Posidipo del papiro de Milán», Esteban Calderón (Universidad de Murcia).
  • 17 de abril: «Lectura de Posidip, el poeta retrobat», Jaume Almirall (Universitat de Barcelona).
  • 8 de maig: «L’apporto dei papiri alla storia della filologia in età ellenistico-romana», Franco Montanari (Università di Genova).
  • 15 de maig: «Problemas prácticos de la literatura latina en papiro», Alberto Nodar (Universitat Pompeu Fabra) i Sofía Torallas (CSIC).
  • 22 de maig: «Ercolano: papiri latini in una biblioteca greca», Paolo Radiciotti (Università Roma Tre).
  • 29 de maig: «El nou Arquíloc», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).

Col·loqui «Els gèneres del treatre grec», coordinat pel projecte La recepció del teatre àtic en l’antiguitat: creació d’una imatge i usos lliteraris del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a l’Institut d’Estudis Catalans (24-25 d’abril).

  • «The Greek Dramatic Genres: Theoretical Perspectives », Michael Silk (King’s College, London).
  • « La caracterització lingüística dels gèneres dramàtics », Jordi Redondo (Universitat de València).
  • «Generi drammatici e retoriche», Anna Beltrametti (Università degli Studi di Pavia).
  • «Costruzioni del passato nei generi dionisiaci», Bernhard Zimmermann (Albert-Ludwigs Universität Freiburg).
  • «Les satyres de Phliunte, ou la codification du drame satyrique», Montserrat Nogueras (Universitat de Barcelona).
  • «Il Prometeo incatenato: che genere di tragedia?», Angela Andrisano (Università degli Studi di Ferrara).
  • «Les Bacchantes: une paracomédie?», Rossella Saetta-Cottone (Université de Lille III).

 

Curs d’actualització científica sobre «La ciutat en el món antic», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb dues sessions diàries, de dues hores cada una, amb una durada de 30 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (7 de juliol- 16 de juliol).

  • «Mites fundacionals a l’entorn de la polis», Teresa Fau (Universitat de Barcelona).
  • «L’organització simbòlica del territori de la polis: mite i ritual», Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili).
  • «Calendari i ciutat», Montserrat Reig (Universitat de Barcelona).
  • «Mite i articulació de l’espai polític a l’antic Laci», Diana Gorostidi (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).
  • «La guerra, la ciutat i les dones», Maria Dolors Molas (Universitat de Barcelona).
  • «Llegir el territori de la ciutat», Isabel Rodà (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Llocs de salut i llocs de saviesa a la ciutat», Luigi Caliò (Università di Catania).
  • «Els no ciutadans: estrangers i esclaus», Bibiana Morante (Universitat de Barcelona).
  • «Hel·lenisme i ciutat», Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).
  • «Tots els camins duen a Roma», Pilar Gómez (Universitat de Barcelona).
  • «La dona i la casa: dins i fora», Maite Calvo (Universitat de Barcelona).
  • «El camp, somni utòpic de la ciutat», Josep Maria Escolà (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Ciutat i utopia en el Renaixement», Rosa Rius (Universitat de Barcelona).
  • «Metges i medicina a Roma», de Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona)
  • «Roma i la nova Roma», Ernest Marcos (Universitat de Barcelona).

 

«Jornades d’homenatge a J.-P. Vernant i P. Vidal-Naquet: La concepció de l’espai a Grècia: qüestions metodològiques i perspectives interdisciplinàries», organitzades per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb el cofinançament del programa ARCS 2008 de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, a les seus de l’IEC i de l’ICAC (3 i 4 de novembre).

El llegat de J.-P. Vernant i P. Vidal-Naquet: una valoració crítica

  • «Problemes de l’espai a Grècia: conceptes, pràctiques, representacions», Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili).
  • «Homer a l’Escola de París», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Da Teseo a Clistene. Lo spazio politico negli studi francesi del XX secolo», Riccardo Di Donato (Università di Pisa).
  • «Le regard de Vernant sur la religion des grecs», Stella Georgoudi (École Pratique de Hautes Études, Paris).
  • «Vernant segons Vidal i Vernant-Vidal», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).

La concepció de l’espai a la Grècia antiga

  • «La descrizione dello spazio: procedimenti espressivi e tecniche di composizione secondo i retori greci», Francesco Berardi (Università degli Studi “G. d’Annunzio” Chieti-Pescara).
  • «Spazio, polis, sovranità: il ruolo dello spazio nella rappresentazione della sovranità politica ad Atene», Lucia Marrucci (Università di Pisa).
  • «Egipto, Argos, Atenas. Dramaturgia del espacio en las Suplicantes de Esquilo», Maite Clavo (Universitat de Barcelona).
  • «L’espai abans de la polis: llocs de reunió i representació del Neolític a l’Edat del Bronze» Cèlia Torrent (Universitat de Barcelona).

 

La concepció de l’espai a la Grècia antiga

  • «La représentation de l’espace dans la peinture sur vase en Grèce», Alain Schnapp (Université Paris 1 Pantheón-Sorbone).
  • «Formazione dello spazio nelle città coloniali», Dieter Mertens (Universität Freiburg).
  • «La organización simbólica y material del espacio en el mundo griego: el caso locrio», Alfonso J. Domínguez Monedero (Universidad Complutense de Madrid).
  • «Pan-Hellenic Sanctuaries, theoria, and the “Small World” of the Greek Mediterranean», Irad Malkin (Tel Aviv University).

La concepció de l’espai a la Grècia antiga

  • «Arquitectura y urbanismo en la ciudad griega de Empórion», Xavier Aquilué (Museu d’Arqueologia de Catalunya).
  • «Mito y organización simbólica del espacio en el Lacio antiguo: el caso de Tusculum», Diana Gorostidi (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).
  • «L’espai i el temple: entre els antics i nosaltres», Roger Miralles (Universitat Rovira i Virgili).

 

Mario Labate (Università di Firenze), «Il mito delle età in Ovidio: utopia, antropologia e indagine scientifico» (26 de novembre). Aquesta conferència serà la primera d’un cicle organitzat per la Societat d’Estudis Clàssics per commemorar el bimil·lenari de la publicació de les Metamorfosis d’Ovidi.

 

2009

Mariona Vernet (Universitat de Barcelona), «L’aspecte verbal entre el protoindoeuropeu i el llatí» (3 de febrer).

Antonio Ramírez de Verger (Universidad de Huelva), «Hacia una edición y comentario textual de las Metamorfosis de Ovidio (libro VI)» (4 de febrer).

Niklas Holzberg (Ludwig-Maximilians-Universität München), «Satire e autorappresentazione del secondo libro delle Epistole di Orazio: Le grandi espistole sulla letteratura una lettura lineare» (5 de març).

 

Taula rodona sobre «Traduccions catalanes de les Metamorfosis d’Ovidi» dins del cicle de conferències commemoratives del bimil·lenari de les Metamorfosis d’Ovidi, que duu a terme la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a l’Institut d’Estudis Catalans (12 de març).

  • «Les Metamorfosis al segle XV, de les recreacions de Corella a la traducció comentada de Francesc Alegre», Lola Badia (Universitat de Barcelona).
  • «80 anys de la traducció de les Metamorfosis per Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra a la Fundació Bernat Metge», Montserrat Franquesa (Universitat Autònoma de Barcelona).

I amb la participació dels dos més recents traductors de les Metamorfosis al català:

  • Ferran Aguilera (les Metamorfosis, 2 vols., Barcelona 1994-1997)
  • Jordi Parramon (Les Metamorfosis, Barcelona 1996).

Fernando Checa Cremades (Universidad Complutense de Madrid), «Picasso y los clásicos. Las metamorfosis del mito», dins del cicle per commemorar el bimil·lenari de les Metamorfosis d’Ovidi (21 d’abril).

Jean-Louis Labarrière (Centre National pour la Recherche Scientifique / Maison Française d’Oxford), «Aristote, les plaisirs du goût, ses vices et ses virtus» (14 de maig).

Stella Georgoudis (École Practique d’Hautes Études, Paris), «Questions sur le sacrifice grec, données anciennes, interpretations modernes» (20 de maig).

 

Curs d’actualització sobre «Eros: Aspectes de l’amor en el món antic», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb dues sessions diàries, de dues hores cada una, amb una durada de 32 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (6 de juliol-16 de juliol)

  • «Eros en las cosmogonías: presencia y figuras», Natàlia Palomar (Universitat de Barcelona).
  • «Sexe, fertilitat i folklore», Montserrat Camps (Universitat de Barcelona).
  • «Eros, un mite canviant», Jordi Pàmies (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «El melodioso erotismo del monstruo», Anna Iriarte (Euskal Herriko Unibertsitatea).
  • «Eros a la Comèdia Mitjana: aspectes i imatges», Rubén Montañés (Universitat Jaume I).
  • «L’amor en la poesia hel·lenística», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «El amor en los poemas épicos de Apolonio de Rodas y Nono de Panópolis», Guillermo Montes Cala (Universidad de Cádiz).
  • «L’amor en la novel·la grega: entre la malaltia i passió», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).
  • «Eros i Tànatos», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).
  • «Amors “agraciats” i amors “desgraciats” a la poesia bucòlica», Xavier Espluga (Universitat de Barcelona).
  • «Plató: amor i filosofiat», Jordi Sales (Universitat de Barcelona).
  • «Amor i philia en Aristòtil», Miguel Candel (Universitat de Barcelona).
  • «Hèlena Tràgica», Jaume Almirall (Universitat de Barcelona).
  • «Seruitium Amoris a l’elegia llatina», Josep Maria Escolà (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «La tradició contemporània de l’eros grec», Pau Gilabert (Universitat de Barcelona).
  • «L’Amor en les Metamorfosis d’Ovidi», Noemí Moncunill (Universitat de Barcelona).

 

«II Col·loqui internacional sobre la concepció de l’espai a Grècia: Els animals i l’espai a l’antiga Grècia», organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, a les seus de l’IEC i de l’ICAC (3-4 de novembre)

Antropologia i religió

  • «Il linguaggio come linea di confine tra uomini e animali nell’antica Grecia», Giovanni Manetti (Università degli Studi di Siena).
  • «El delfín, camino de Delfos», Pedro Azara (Universitat Politècnica de Barcelona).
  • «Io y la mujer vaca. Tópoi femeninos y diseños territoriales en la tragedia ática», Teresa Clavo (Universitat de Barcelona).
  • «L’ús dels animals en la toponímia grega: alguns exemples», Montserrat Reig (Universitat de Barcelona).
  • «Les Scythes d’Hérodote entre nature et culture, les passeurs de frontières», Julien Averty (Université de Pau).

Filosofia i literatura

  • «Pourquoi l’ourse tourne-t-elle au pôle? », Arnaud Zucker (Université de Nice).
  • «Plutarco e i fondamenti dell’etica vegetariana», Giuseppina Santese (Università di Roma, La Sapienza).
  • «Els cors d’animals a la comèdia», Xavier Riu (Universitat de Barcelona).
  • «Los animales de las Fábulas de Esopo», Carlos García Gual (Universidad Complutense de Madrid).

Arqueologia i iconografia

  • «Le bestiaire épirote», François Quantin, (Université de Pau).
  • «La naturaleza alterada. Imágenes de la metamorfosis animal en la antigua Grecia», Margarita Moreno (Museo Arqueológico Nacional).
  • «Representations of animals in the Hellenistic times: some examples from pottery», Lydia Trakatelli (Universitat Aristòtil de Tessalònica).
  • «Imágenes de animales en la moneda griega o el triunfo animal», Francisca Chaves (Universidad de Sevilla).
  • «Carácter y éthos de los animales en el arte griego», Pilar León (Universidad de Sevilla).
  • Presentació del llibre de Maribel Panosa «Grècia i Egipte en l’origen del drama. El context sagrat» a càrrec de Josep Antoni Clua (Universitat de Lleida).

 

2010

Curs d’actualització sobre «Grans temes de la tradició clàssica», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb una durada de 16 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (16 de febrer al 13 de maig).

  • «El Roman d’Énéas i l’Eneida », Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona), 16 febrer.
  • «La configuración del ciclo de Troya en el medievo peninsular a la luz de un testimonio trecentista olvidado (BMP, ms. 558). Apuntes históricofilológicos», Ricardo Pichel (Universidad de Santiago de Compostela), 2 març.
  • «Hipòcrates i la tradició hipocràtica», Daniela Fausti (Università di Siena), 16 març.
  • «Plutarchiana», José María Candau (Universidad de Sevilla), 25 març.
  • «L’Arcàdia de Tom Stoppard», Ramon Simó (director de teatre), 22 abril.
  • «Tradició clàssica i poesia anglesa dels segles XIX i XX», Richard Jenkins (University of Oxford), 29 abril.
  • «El mite d’Orfeu en la poesia catalana contemporània», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona), 6 maig.
  • «Emperadors, deesses, mites: Robert Graves i els clàssics», Rosa Maria Llabrés (IES Joan M. Thomàs, Palma de Mallorca), 13 maig.

 

Curs d’actualització sobre «ΜΟΥΣΙΚΗ / MÚSICA: La música en el món antic i el món antic en la música», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb una durada de 32 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (5 de juliol- 15 de juliol).

  • «La tradició de la teoria musical a la Grècia antiga», Cristian Tolsa (Universitat de Barcelona).
  • «Orpheus in musica. Un mite per a l’òpera», Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona).
  • «Panderos, cribas y tumbas: los tambores de marco y su conexión con el grano y los ritos de la fertilidad del antiguo Mediterráneo», Mauricio Molina (Graduate Center of the City University of New York).
  • «L’Alceste de Ch. W. Gluck: Eurípides i l’”òpera de la reforma” », Ernest Marcos (Universitat de Barcelona)
  • «La música griega en perspectiva hermenéutica», Felipe Martínez Marzoa (Universitat de Barcelona).
  • «“Torniamo all’antico: sarà un progresso”: el món clàssic en la renovació de l’òpera a finals del segle XIX», Francesc Cortès (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «“Sobre la Música”, de Filodem: un tractat de música epicuri», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).
  • «Richard Wagner y el modelo griego», Enrique Gavilán (Universidad de Valladolid).
  • « “L’incoronazzione di Poppea”: història, ideologia i filologia», Javier Velaza (Universitat de Barcelona).
  • « Oedipus Rex, d’Ígor Stravinski», Joan Carles Blanco (IES Pau Vila).
  • «Músics i música en el mite grec», Jaume Almirall (Universitat de Barcelona).
  • «El dionisisme i la concepció de l’òpera a El Rei Roger de Szymanovski», Montserrat Reig (Universitat de Barcelona).
  • «El mite en la música contemporània: de Britten a Birtwistle», Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili).
  • «La paraula de les Muses: poesia i música a la Grècia antiga», Joan Silva (Universitat de Barcelona).
  • «Los nombres de Prometeo. Mito y tragedia en la ópera de Luigi Nono. “Prometeo, tragedia dell’ascolto” », Celeste Araújo (Universitat de Barcelona).
  • “Aplacaren el déu amb el cant al llarg del dia…” Concert comentat, a càrrec de Grup “Vox Feminae”: Olga Miracle, soprano; Pepe Luna, llaüts; Mauricio Molina, percussions.

 

Giovanna Alvoni (Università di Bologna), «Critias» (21 d’octubre).

 

2011

 

Elina Miranda (Universidad de La Habana), «Laura Mestre, traductora de Homero» (19 de gener).

Emilio Suárez de la Torre (Universitat Pompeu Fabra), «Interculturalidad e identidad: el mundo de los papiros mágicos griegos. I» (15 de febrer).

Valèry Laurand (Université de Bordeaux), «La parrhésia dans la philosophie épicurienne» (21 de febrero).

Jürgen Hammersteadt (Universität zu Köln), «L’iscrizione filosofica di Diogene di Oenoanda. Ricerche e scoperte dal 2007 al 2010» (15 de març).

José Ignacio García Armendáriz (Universitat de Barcelona), «Sèneca i l’Agronomia: una lectura de la carta 86» (31 de març).

Carmen Codoñer (Universitat de Salamanca), «La gramática de lo escrito, la lengua y el lenguaje» (6 d’abril).

 

Curs d’actualització «Homo Ridens: Burla, sàtira i paròdia en la literatura grecollatina», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb una durada de 20 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (11 de juliol- 15 de juliol).

  • «Quan riuen els déus i els herois», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).
  • «Riure amb Heròdot», Rubén Montañés (Universitat Jaume I).
  • «Uccellacci e uccellini: un doble giro coral más allá de Aristófanes», Natalia Palomar (Universitat de Barcelona).
  • «Per què és divertit Llucià», Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).
  • «Marcial: fulmen in clausula», Josep Maria Escolà (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «La sàtira de l’emperador Claudi», Sebastià Giralt (Universitat Autònoma de Barcelona)
  • «Parodiant la novel.la grega: el Satíricon de Petroni», Gemma Puigvert (Universitat Autònoma de Barcelona)
  • «L’humor i la rialla a Plaute», Dolors Condom (Universitat de Girona).
  • «Culex & Catalepton», Francisca Moya (Universidad de Murcia).
  • «Quan els humans es riuen dels déus i dels herois» [Espectacle teatral], Arnau Vilardebò (actor, autor i productor teatral).

 

Pauline Schmitt-Pantel (Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne), «Femmes et héroïsme: autor des Vertus des Femmes (Gynaikon Aretai) de Plutarque». (6 d’octubre).

 

2012

Daniele Guernelli (Università di Bologna), «Il cardinale Bessarione e la miniatura dei manoscritti classici: un greco tra Medioevo e Rinascimento» (19 de gener).

 

Cicle de conferències: «Diàlegs», a l’Institut d’Estudis Clàssics:

  • Joan Margarit (poeta) fou l’encarregat d’obrir aquest cicle en què els escriptors reflexionaren sobre el diàleg que les seves obres mantenen amb els clàssics grecollatins (28 de febrer).
  • Josep Piera (poeta i narrador) reflexionà sobre el diàleg que les seves obres mantenen amb els clàssics grecollatins (15 de març).
  • Susanna Rafart (escriptora) reflexionà sobre el diàleg que les seves obres mantenen amb els clàssics grecollatins (17 d’abril).
  • Teresa Costa-Gramunt (escriptora) reflexionà sobre el diàleg que les seves obres mantenen amb els clàssics grecollatins (10 de maig).

 

«Jornades d’Història de la Matemàtica Grega: La matemàtica grega com a problema historiogràfic i literari », organitzades per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Societat Catalana de Matemàtiques, Societat Catalana de Filosofia i Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a càrrec de Fabio Acerbi (Centre national de la recherche scientifique), a l’Institut d’Estudis Catalans (16-18 d’abril).

Trobades francocatalanes sobre «Filosofia i literatura en època hel·lenística i en època romana: anada i tornada», organitzades  per la Université de Paris-Sorbonne (Paris IV), Universitat de Barcelona i Societat Catalana d’Estudis Clàssics (IEC), a la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Catalans (15 i 16 de maig)

  • «De les angúnies de l’ànima a l’agonía dels textos», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).
  • «Les philosophes et la pratique de la déclamation dans l’éloquence scholastique du Ier siècle ap. J.-C.», Charles Guérin (Université Paul Valéry – Montpellier III).
  • «A propòsit d’una lectura màgico-filosòfica de la Nékuia (Juli Africà, Cestos V Viellefond=P. Oxy.412)», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Les citations d’Empédocle chez Calcidius», Béatrice Bakhouche (Université Paul Valéry – Montpellier III).
  • «Petite histoire du vraisemblable dans la pensée grecque», Xavier Riu (Universitat de Barcelona).
  • «La desconfi anza en la literatura. Virgilio y Hermann Broch», José Luis Vidal (Universitat de Barcelona).
  • «Lucien, les philosophes et les philosophies», Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).
  • «Plaisir et amitié chez Sénèque», Carlos Lévy (Université Paris-Sorbonne, Paris IV).
  • «Une notion de philosophie intraduisible en latin, la philostorgia dans les correspondances de Cicéron et de Fronton», Sophie Baillot (Université Grenoble Alpes).
  • «Consolation et psychologie chez Sénèque dans la Consolation à Polybe», François Prost (Université Paris-Sorbonne, Paris IV).
  • «Monologue et parrhésia tragique chez Sénéque», Valéry Laurand (Université Bordeaux Montaigne).
  • «Pensamiento filosófico y pensamiento mágico. Una reflexión a partir de los papiros griegos del Egipto romano», Emilio Suárez de la Torre (Universitat Pompeu Fabra).
  • «El cos molest, en l’obra d’Epictet», Maria Teresa Fau i Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).
  • «Du théologique au religieux: le rôle de la réthorique dans les Pensées de MarcAurèle», Jordi Pia (Université Paris-Sorbonne, Paris IV).

 

Presentació del llibre Ta Zôia. L’espai a Grècia II: els animals i l’espai a càrrec de Joaquin Ruiz de Arbulo (Universitat Rovira i Virgili – ICAC), Joana Zaragoza (Universitat Rovira i Virgili) i Mariàngela Vilallonga (Institut d’Estudis Catalans – Universitat de Girona), a l’Institut d’Estudis Catalans (12 de maig).

Curs d’actualització sobre «Els ‘altres’. Estrangers en el món grecollatí: bàrbars, savis»,  reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb una durada de 20 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (9 de juliol- 13 de juliol).

  • «Colons grecs i pobles indígenes», Teresa Fau (Universitat de Barcelona).
  • «Barbaróphonoi», Agustí Alemany (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «La derisió de l’altre», Rubén Montañés (Universitat Jaume I).
  • «Iconografia de l’altre», Maite Clavo (Universitat de Barcelona).
  • «Allò que ens conten els viatgers grecs», F. Javier Gómez Espelosín (Universidad de Alcalá).
  • «Els escites», Marta Oller (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Dona i estrangera», Montserrat Camps (Universitat de Barcelona).
  • «Quan els savis vénen de fora», Sergi Grau (Universitat de Barcelona).
  • «D’una ànima bona és pàtria el món sencer», Bernardo Berruecos (Universidad Nacional Autónoma de México)
  • «Bàrbars i exòtics», Pius Alibek (Universitat de Barcelona)

 

2013

Carmine Catenacci (Università degli Studi G. d’Annunzio Chieti-Pescara), «Protostoria del ritratto tra VI e V secolo a.C.: Tiranni, poeti e artisti» (7 de març).

Acte de presentació de l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, a l’Institut d’Estudis Catalans (19 de març).

  • «Obertura de l’acte», Salvador Giner (president de l’Institut d’Estudis Catalans).
  • «Presentació de la trajectòria de l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona», Montserrat Jufresa ( Universitat de Barcelona i presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics de l’Institut d’Estudis Catalans).
  • «Moment actual: procés de “refundació” i perspectives de futur», Carles Miralles, (Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans).
  • «Introducció a la presentació de les noves cartes de Carles Riba i la pàgina web», Isidor Marí (president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans).
  • «Presentació de les noves cartes de Carles Riba i la pàgina web», Carles-Jordi Guardiola (editor de les Cartes).
  • «Cloenda» a càrrec de Dídac Ramírez (rector de la Universitat de Barcelona).

 

«Jornades Salvador Espriu» organitzades per l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (18 i 19 d’abril).

  • Obertura a càrrec de Salvador Giner (president de l’Institut d’Estudis Catalans) i de Montserrat Jufresa (presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics de l’IEC)
  • «Diagnosi de l’esclau geperut Eumolp, company de mort de la princesa Antígona», Carles Miralles (Universitat de Barcelona i membre de l’IEC).
  • «Revisitant el model de llengua d’Espriu», Francesc Vallverdú (membre de l’IEC).
  • «Amb una freda determinació: a propòsit de Les roques i el mar, el blau», Ernest Marcos (Universitat de Barcelona).
  • «Un biògraf en el laberint d’Ariadna», Agustí Pons (periodista i escriptor).
  • «Espriu a les mans dels seus primers lectors», Francesc Parcerisas (poeta, traductor i crític literari).
  • «La claror ordenada dels mots d’Espriu, segons Maria Àngels Anglada», Mariàngela Vilallonga, (Universitat de Girona i membre de l’IEC).
  • Cloenda a càrrec de Montserrat Jufresa, (presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics de l’IEC i Unibersitat de Barcelona).

 

Luigi Bravi (Università degli Studi “G. d’Annunzio” Chieti – Pescara), «A spasso per Atene tra le rovine di Aristofane» (25 d’abril).

Jaime Siles (Universitat de València), «Cultura catalana y filología clásica» (6 de maig).

 

Curs d’actualització «La mort en el món grecoromà. Mites, creences, costums, literatura», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb una durada de 20 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (8 de juliol- 12 de juliol).

  • «La mort del poeta». Carles Miralles (Universitat de Barcelona).
  • «La laudatio funebris i la consolatio». Joan Josep Mussarra (Universitat de Barcelona).
  • «Les morts dels filòsofs». Sergi Grau (Universitat de Barcelona).
  • «Tornar de la mort: històries de fantasmes i apareguts». Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «Inscripcions funeràries: de l’epigrafia a la ficció literaria». Jaume Almirall (Universitat de Barcelona).
  • «Com (es) maten les dones». Montserrat Reig (Universitat de Barcelona).
  • «Excavant tombes i cementiris». Anna Ginestí (Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt).
  • «Riure’s del mort i de qui el vetlla: Llucià (i els seus imitadors)». Pilar Gómez (Universitat de Barcelona).
  • «La concepció platònica del Més Enllà: entre l’èpica homèrica i els poemes òrfics». Francesc Casadesús (Universitat de les Illes Balears).
  • «Corals del Rèquiem de W. A. Mozart, concert en viu», Cor de la Universitat de Barcelona.

 

«Jornades Internacionals de l’Aula Carles Riba: Tragèdia», organitzades per la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, a l’Institut d’Estudis Catalans (10 i 11 de juliol).

  • «La llengua de la tragèdia», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).
  • «L’ironia tragica (particolarmente su Antigone)», Guido Paduano (Università di Pisa).
  • «El tràgic en els relats d’amor i d’aventures», Roser Homar (Universitat de Barcelona).
  • «Aspectes de Sèneca tràgic dins la tradició literària catalana», Joan Josep Mussarra (Universitat de Barcelona).
  • «Les tragèdies i els drames tràgics de Francesc Ubach i Vinyeta», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).
  • «La idea de tragèdia en la crítica de finals del segle XIX», Rosa Cabré (Universitat de Barcelona).
  • «Tragèdies catalanes del primer terç del segle XX», Jordi Malé (Universitat de Lleida).
  • Presentació del volum de l’Aula Carles Riba «L’epica. Traevocazione mitica e tragedia», a càrrec de Giuseppe Grilli (Università di Roma-Tre).
  • «A propòsit d’uns textos de joventut de Pere Bosch Gimpera sobre la tragèdia grega», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Il Prometeo di Eugeni d’Ors», Paola Volpe (Università di Salerno).
  • «La tragèdia i el tràgic de Riba», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «Hèlena de Villalonga: referents i innovació», Carmen Morenilla (Universitat de València).

 

Jornada «Els clàssics i la llengua literària: s. XVII-XVIII», organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a l’Institut d’Estudis Catalans, (29 de novembre).

  • «Presentació de la Jornada», a càrrec de Montserrat Jufresa (Presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics)
  • «De l’escut d’Enees a l’escut de Jaume I: poesia llatina de tema jaumí», Antoni Biosca (Universitat d’Alacant).
  • «Les versions catalanes de la Vita Aesopi», Jaume Almirall (Universitat de Barcelona).
  • «Notes sobre la difusió dels textos clàssics a la Catalunya del Sis-cents», Alejandro Coroleu (ICREA-Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Sobre Ausoni en època moderna», Eulàlia Miralles (Universitat de València)-
  • «Tragèdies (neo)clàssiques de tema romà: una aproximació», Maria Paredes (Institut Pau Vila, Sabadell-Institut Menorquí d’Estudis).

 

2014

Presentació del llibre Ouranós-Gaia. L’espai a Grècia III: anomenar l’espai a càrrec de Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona) i Joan Martí (Universitat Rovira i Virgili), a l’Institut d’Estudis Catalans (15 de gener)

 

Cicle de conferències: «Epigrafia greco-romana», organitzats per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a l’Institut d’Estudis Catalans (4 de març-6 de maig).

  • «La inscripció d’Enoanda», Jürgen Hammerstaedt (Universität zu Köln), 4 de març.
  • «El llatí dels grecs. Bilingüisme a les inscripcions del món hel·lènic», Anna Ginestí (Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt), 25 de març.
  • «La llei sagrada de Selinunt», Carles Garriga (Universitat de Barcelona), 22 d’abril.
  • «Epigrafia tessel·lada a Hispània: revisió i novetats», Joan Gómez Pallarès (Universitat Autònoma de Barcelona), 6 de maig.

 

Curs d’actualització «Les edats del món, les edats dels homes», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb una durada de 20 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (7 de juliol- 11 de juliol).

  • «El mite hesiòdic de les generacions», Montserrat Reig (Universitat de Barcelona).
  • «Redeunt Saturnia regna. El topos de l’edat d’or en els poetes llatins clàssics», Joan Josep Mussarra (Universitat de Barcelona).
  • «Les edats de la dona en la poesia grega», Margalida Capellà (INS Premià de Mar)
  • «Rhuthmós, Chrónos, Aiôn: algunes reflexions sobre el Temps en l’Arcaisme grec», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Quem di diligunt adulescens moritur. La glòria de morir jove», Raül Garrigasait (Universitat de Barcelona).
  • «La vellesa i les seves imatges en la literatura grega antiga», Ferran Cortina (Departament d’Ensenyament).
  • «“Vellesa d’àguila, joventut d’alosa”: edats de l’home i literatura sapiencial grega», Pilar Gómez (Universitat de Barcelona).
  • «Les edats de l’home», Montserrat Camps (Universitat de Barcelona).
  • «Les edats de la història», Alejandro Coroleu (Universitat Autònoma de Barcelona-ICREA).
  • «Walter Pater, Marius The Epicurean: el trànsit novel·lat i estètic des del vell paganisme fins al jove cristianisme», Pau Gilabert (Universitat de Barcelona).

 

II Jornada «Els clàssics i la llengua literària: segles XVIII – XX», organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a l’Institut d’Estudis Catalans (16 d’octubre)

  • Presentació a càrrec d’Eulàlia Miralles (Universitat de València).
  • «Agustí Eura i les versions glossades de les Heroides ovidianes», Pep Valsalobre (Universitat de Girona).
  • «Ramon Llull en Jacint Verdaguer: la lectura d’un clàssic a través d’un poeta», M. Àngels Verdaguer (Universitat de Vic).
  • «El pes dels clàssics catalans en la recuperació i la depuració lingüístiques de finals del s. XIX i principis del XX», Rafael Roca (Universitat de València).
  • «Catalunya és Grècia? La desmitificació de l’herència clàssica a El meravellós desembarc del grecs a Empúries (1925), de Manuel Brunet», Francesc Montero (Universitat de Girona).
  • Cloenda a càrrec de Montserrat Jufresa (Presidenta de la SCEC i Universitat de Barcelona).

 

2015

«Seminari de Filosofia Grega», organitzat per la Societat Ibèrica de Filosofia Grega,  Societat Catalana de Filosofia i Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a l’Institut d’Estudis Catalans (6 de febrer).

  • «Los presocráticos ¿Inicio de qué? », Luis Bredlow (Universitat de Barcelona).
  • «Autoritat, persuasió i comunicació a Parmènides», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Xenòfanes i els pitagòrics: un comentari a Diògenes Laerci IX 20», Sergi Grau (Universitat de Barcelona).
  • «Correspondencias entre el discurso físico y el catártico en el poema de Empédocles», Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili).

 

Cicle de conferències sobre: «Bimil·lineri de la mort d’August», organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a l’Institut d’Estudis Catalans (5, 12 i 19 de març).

  • «L’obra d’August a Catalunya», Isabel Rodà, (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Elements augusteus en la poesia de l’època d’August: Tibul i Properci», Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona).
  • «Augusto escritor», Antonio Alvar (Universidad de Alcalá).

 

Luigi Bravi (Universitat Chieti-Pescara), «Scene di euphemia nel teatro di Aristofane», (15 d’abril).

Daria Francobandiera (Université de Lille), «Enargeia e tragedia: visualizzazione e costruzione dell’evidenza nelle rheseis dei messaggeri», (5 de maig).

Francesco Berardi, (Università degli Studi “G. d’Annunzio” Chieti-Pescara), «Parole e immagini: ritrati di personaggi in Luciano di Samosata» (11 de maig).

 

Curs d’actualització «Menjar i beure en el món antic», organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics a l’Institut d’Estudis Catalans (6 de juliol al 10 de juliol).

  • «Burkert, Homo Necans: matar per menjar», Jordi Pàmies (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Vi de Roma, vi d’avui: una anàlisi des de la copa», Joan Gómez Pallarès (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Literatura gastronòmica antiga», Adolfo Egea (Universitat de Barcelona).
  • «Les aliments du sacrifice», Stella Georgoudi (École Pratique de Hautes Études, Paris).
  • «El cereal: l’aliment de Roma», Raimon Sebastian (Universitat de Barcelona).
  • «Banquets homèrics», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «El vi i la dieta entre els filòsofs antics o els orígens de l’ascetisme», Sergi Grau (Universitat de Barcelona).
  • «Banquets, orgies i algun sopar: l’empremta de Trimalció al cinema», Pedro L. Cano Alonso (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Grècia, una cultura del vi», Jaume Almirall (Universitat de Barcelona).
  • «La cuina antiga: semblances, diferència i reminiscències amb la cuina catalana actual», Jaume Fàbrega (Universitat Autònoma de Barcelona).

 

II Seminari Internacional Aula Carles Riba «Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània». In Memoriam Carles Miralles, organitzat per la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, a l’Institut d’Estudis Catalans (1 i 2 d’octubre).

  • «Evocació del Dr. Carles Miralles», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).
  • «Agustí Bartra: el mite clàssic». Jaume Aulet (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «El viatge d’Ulisses a alta mar, de Baltasar Porcel», Nancy de Benedetto (Università degli Studi di Bari Aldo Moro).
  • « Les sirenes de Carme Riera», Maria Saludes (Università di Firenze).
  • «Reptar enmig d’ecos i reverbers: els mites clàssics a Les hores detingudes de Ramon Solsona», Amaranta Sbardella (Università di Siena).
  • «(In)versions del mite d’Odisseu en la literatura catalana contemporània», Núria León (Universitat de Barcelona).
  • «Elements mitològics en l’obra del poeta valencià Carles Gassulla d’Ursino (1674-1745)», Vicent Escartí i Rafael Roca (Universitat de València).
  • «Noms femenins de l’antiguitat clàssica en la poesia de Francesc Fontanella», Marc Sogues (Universitat de Girona).
  • «El mite i Vicent Andrés Estellés», Giuseppe Grilli (Università di Roma-Tre).
  • «Veu de mitòleg (Josep Carner, El tomb de l’any)», Valentina Ripa (Università degli Studi di Bari Aldo Moro).
  • «Les Variacions sobre mites grecs de Romà Comamala», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «Medea i Dones de Troia, d’Esteve Albert i Corp», Jordi Malé (Universitat de Lleida).
  • «L’Ulisses a l’Argòlida de Nicolau Rubió i Tudurí», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • Presentació del volum «Tragèdia/ΤΡΑΓΩΔΙΑ» de l’Aula Carles Riba», Jordi Coca (Institut del Teatre).

 

2016

«Sessió en memòria de Carles Miralles i Solà (1944-2015)», organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans i amb la col·laboració de l’Obra Social “LaCaixa”, a l’Institut d’Estudis Catalans (28 de gener).

  • Inauguració de l’homenatge a càrrec de Joan Domènec Ros (president de l’IEC).
  • «Carles Miralles: una llengua de cultura, una cultura de la llengua », Joan A. Argenter (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Com qui no vol la cosa», Jaume Cabré (escriptor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans).
  • «Una vocació d’hel·lenista», Montserrat Jufresa (Presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i Universitat de Barcelona).
  • «Sonata n. 4, Siciliana, de J. S. Bach; Melodia, de C. W. Gluck; Adagio en mi major, KV 261, de W. A. Mozart, i Sonetí de la Rosada, d’E. Toldrà». Intervenció de Victòria Fernández (violí) i Paul Perera (piano).
  • «Espais de trobada», Joaquim Mallafrè (Universitat Rovira i Virgili).
  • «La presència de Carles Miralles a l’Institut», Mariàngela Vilallonga (Universitat de Girona).
  • «Els estudis de literatura catalana», Eulàlia Miralles (Universitat de València).
  • «De viva veu: lectura poètica de Carles Miralles» Josep Piera (escriptor).
  • Cloenda de l’homenatge a càrrec de M. Teresa Cabré (presidenta de la Secció Filològica de l’IEC).

 

Miguel Herrero (Universidad Complutense de Madrid), «¿Cómo salva un dios homérico? Od. 3.231 e Il. 6.311» (28 de gener).

Ursula Gärtner, (Universität Potsdam), «Hoc quo pertineat, dicet qui me noverit. New approaches to Phaedrus» (6 d’abril).

Valérie Naas, (Université Paris- Sorbonne), «L’histoire de l’art grec chez Pline l’Ancien: entre témoignage et romanisation» (5 de maig). de 2016 a les 18.00 h

 

Jornades Aula Carles Riba: «Els clàssics en la literatura infantil i juvenil», organitzades per la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, a la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Catalans (12 i 13 de maig).

  • «Mare, qui són els déus de l’Olimp?, (Pervivència dels clàssics grecs en la literatura infantil actual)», Cristina Garreta (Servei Municipal de Biblioteques de l’Ajuntament de Reus).
  • «La gruta de Calipso, un tesoro para los niños», Rosa Navarro (Universitat de Barcelona).
  • «Alguns motius odisseics en la rondallística catalana», Jaume Almirall (Universitat de Barcelona).
  • «Les adaptacions d’Homer per a infants de Carles Riba», Eloi Creus (Universitat de Barcelona).
  • «Els mites clàssics a Cavall Fort», Albert Jané (Institut d’Estudis Catalans).
  • «Una educació per a prínceps: Les aventures de Télémaque, de Fénelon», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).
  • «Un món fabulós», Teresa Duran (Universitat de Barcelona).

 

Isabel Rodà (Universitat Autònoma de Barcelona), «Escultures i inscripcions de l’espai funerari de Barcino» (19 de maig).

 

Curs d’actualització sobre «Els oficis en el món greco-romà», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb una durada de 20 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (4 de juliol- 8 de juliol).

  • «Actituds envers el treball a Grècia i Roma», Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona).
  • «L’ofici més antic del món: fer de meuca a la Grècia antiga», Sergi Grau (Universitat de Barcelona).
  • «Fortunatus agricola? Les cares de l’agricultura antiga», José-Ignacio García Armendáriz (Universitat de Barcelona).
  • «Ensenyar a Grècia i Roma», Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).
  • «Subministrament i preparació d’aliments: piscatores, pistores imagirae», Adolfo Egea (Universitat de Barcelona).
  • «La importància de l’ofici en la filosofia de Plató», Catalina Aparicio (Universitat de les Illes Balears).
  • «L’ofici d’escriptor: entre l’art i la inspiració», Pilar Gómez (Universitat de Barcelona).
  • «Els oficis femenins en els epigrames de l’Antologia Palatina», Margalida Capellà (INS Premià de Mar).
  • «Els oficis de la màgia i la bruixeria a l’antiguitat», Alejandra Guzmán (Universitat de Barcelona).
  • «Hilar y tejer en el Egipto helenístico y romano: oficiós emblemáticos, y realidadcotidiana», Carmen Alfaro (Universitat de València).
  • «Origen y desarrollo de la alquimia griega», Estebán Calderón Dorda (Universidad de Murcia).

 

2017

Alain Gigandet (Université Paris-Est Créteil), «Sur l’amour: la Vénus de Lucrèce et l’eros platocinien» (16 de febrer).

Dionysios Benétos (National and Kapodistrian University of Athens), «From Divus Augustus to Vicarius Christi: examples of self-presentation in a period of Transition» (8 de març).

Refik Güremen (Mimar Sinan Güzel Sanatlar Üniversitesi), «Work, Justice and Morality in Hesiod’s Works and Days», organitzat conjuntament amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona (27 d’abril).

Jordi Pià Comella (Université Sorbonne-Nouvelle, Paris 3), «Quan un milionari fa l’elogi de la pobresa: el cinisme de Sèneca en les Cartes a Lucili» (3 de maig).

Pierre Darnis (Université Michel de Montaigne Bordeaux 3), «Desmitificar a Don Quijote: modelos clásicos y modelos caballerescos en la figura del hidalgo», organitzat conjuntament amb el Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona (25 de maig).

Raimon Sebastian (Universitat de Barcelona) i Àlex Coroleu (ICREA-Universitat Autònoma de Barcelona), «Dos testimonis llatins de la presència de Virgili en terres de la Corona d’Aragó (segles XV i XVI)» (30 de maig).

 

Simposi Internacional «L’Arquebisbe Antonio Agustín en el 500è aniversari del seu naixement», organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Arquebisbat de Tarragona i Societat Catalana d’Estudis Clàssics (IEC), a Barcelona i Tarragona (1-2 de juny).

  • «Prolusió inaugural», Pere Molas (Universitat de Barcelona).
  • «Un quaderno di lavoro autografo di Antonio Agustín all’origine delle Familiae Romanae di Fulvio Orsini», Ginette Vagenheim (Université de Rouen Normandie).
  • «Un ejemplar anotado de los Diálogos de Medallas, inscriciones y otras antiguedades (1587)», Joan Carbonell (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Antonii Augustini opera omnia. De los proyectos editoriales a la impresión de G. Rocchi», Santiago Aleixos (Universitat Jaume I).
  • «Antoni Agustí i Erasme», Alejandro Coroleu (ICREA-Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Conhecer e reconhecer António Agustín na obra de D. Jerónimo Osório», Nair de Nazaré Castro Soares (Universidade de Coimbra).
  • «Un calvinista en una cúria catòlica: Pere Galès i Antoni Agustí», Xavier Espluga (Universitat de Barcelona).
  • «La empresa cristiana contra los turcos en la predicación de Cornelio Musso (OFC)», Cándida Ferrero (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • « in Sardinia: le curiose vicissitudini delle antiquitates menzionate nella carta 53v autografa del codice Matricensis Q 87», Antonio Ibba (Università di Sassari).
  • «Fuentes epigráficas hispanas de los Adversaria de Antonio Agustín», Joan Carbonell (Universitat Autònoma de Barcelona), Helena Gimeno (Universidad de Alcalá) i Gerard González (Universidad de Alcalá).
  • «Agustín, fuente de Sanlout», Alejandra Guzmán (Universitat de Barcelona).
  • «Tra i codici di Antonio Agustín conservati alla Biblioteca Vaticana», Marco Buonocore (Biblioteca Apostolica Vaticana).
  • «Réflexions préliminaires à une bibliographie raisonnée des oeuvres d’Agustín (éditions, manuscrits, correspondances)», Jean-Louis Ferrary (École Pratique des Hautes Études).
  • «Prospectiva dels estudis sobre Antonio Agustín », Marc Mayer (Universitat de Barcelona).
  • «Antoni Agustín i Albanell, arquebisbe de Tarragona (1576-1586)», Manuel Fuentes (Arxiu Històric Arxidiocesà-Arquebisbat de Tarragona).
  • «Antoni Agustí, historiador del dret canònic al Concili de Trento», Josep Queraltó (Arquebisbat de Tarragona).
  • «L’empremta de l’arquebisbe Antoni Agustí a la capella del Santíssim Sagrament de la catedral de Tarragona», Sofia Mata (Universitat Rovira i Virgili).
  • «Martín López de Bailo, secretario de Agustín y corrector de Lluís Pons d’Icart en el ms. de la biblioteca ducal de Wolfenbüttel 20.11 Aug. 4to», Joan Alcina (Universitat Rovira i Virgili).
  • «El tiempo astronómico en la biblioteca de Antonio Agustín», Joan Salvadó (Universitat Rovira i Virgili).
  • «Antonio Agustín, jurista», Antoni Jordà (Universitat Rovira i Virgili).
  • «Europa en temps d’Antonio Agustín», Lluís Navarro Miralles (Universitat Rovira i Virgili).

 

Curs d’actualització sobre «Ovidi en el bimil·lenari de la seva mort», reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Ensenyament, amb una durada de 20 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (3 de juliol- 7 de juliol).

  • «Fonts i models grecs d’Ovidi», Jordi Pàmias (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Las lágrimas postreras de Ovidio: la poética del exilio», Esteban Bérchez (Universitat de Barcelona).
  • «El text d’Ovidi», Pere Fàbregas (Universitat de Barcelona).
  • «Ovidi: autobiografia a la posteritat», Jaume Juan (Universitat de Barcelona).
  • «Les traduccions d’Ovidi per a la Fundació Bernat Metge», Montserrat Franquesa (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Traduccions i adaptacions d’Ovidi en català medieval», Josep Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Ovidio y su obra en la pintura: genio y metamorfosis», Esperanza Guillén (Universidad de Granada).
  • «Variaciones operísticas sobre un tema de las Metamorfosis de Ovidio: Apolo y Dafne (Ov. met. 1. 452-569)», Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona).
  • «Ausiàs March i Ovidi», Lluís Cabré (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Compilaciones mitográficas: Metamorfosis de Ovidio versus Mitologia de Natale Conti», Consuelo Álvarez Morán (Universidad de Murcia) i Rosa M. Iglesias Montiel (Universidad de Murcia).