Activitats 1982-2007

1982

Carles Miralles i Solà (Universitat de Barcelona) i Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona), «Funció de la música i de la poesia en l’espectacle i el culte de Grècia» (sessió celebrada a l’Institut Municipal d’Història).

Carles Miralles i Solà (Universitat de Barcelona), «El Satiricó en la novel·la antiga» (25 de novembre).

Manuel Fernández-Galiano (Universitad Autónoma de Madrid), «Wilamowitz en el cincuentenario de su muerte. Su relación con la cultura española» (1 de desembre).

 

1983

Olimpio Musso (Instituto Italiano di Cultura), «Un nuovo papiro di Euripide e le sue conseguenze dal punto di vista critico e testuale» (10 de febrer).

Robert Knapp (Berkeley University), «Tras las huellas de Heracles: mito, historia y “la via Heraklea”».

Eulàlia Vintró (Universitat de Barcelona), «Wagner i el món grec» (7 d’abril).

Enzo Degani (Università de Bologna), curs CIRIT «La poesia iàmbica grega» (2-12 de maig).

Manuel Mundó (Universitat Autònoma de Barcelona), «Entorn del catàleg de la Biblioteca de Ripoll del 1047» (9 de novembre).

Joan Bastardas (Universitat de Barcelona) i Antoni Rossell (Universitat Autònoma de Barcelona), «Introducció i interpretació musical del Planctus VI d’Abelard».

Pere de Palol  (Universitat de Barcelona), «Un santuari priàpic a Clúnia?» (14 de novembre).

Isabel Rodà (Universitat Autònoma de Barcelona), «Darreres descobertes d’epigrafia romana a Catalunya» (16 de desembre).

 

 

1984

Jaume Pòrtulas i Ambrós  (Universitat de Barcelona), «El pharmakós i el tema de l’incest a la poesia d’Hipònax» (17 de febrer).

Joan Bastardas (Universitat de Barcelona), Dolors Condom  (Universitat de Girona), Antoni Peris i Antoni Seva (Universitat Pompeu Fabra), «Problemes lexicogràfics de la traducció: diccionari llatí-català» (6 de març).

Giovanni Pugliese-Carratelli (Scuola Normale Superiore di Pisa i Accademia dei Lincei), «Fonti antiche sulla colonizzazione ionica» (3 de maig).

Josep Lluís Vidal  (Universitat de Barcelona), «Reminiscències de Tibul en els Carmina latina epigraphica». (21 de juny)

Pau Gilabert (Universitat de Barcelona), «L’Eròtic de Plutarc. Sistema de composició». (4 de setembre)

Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona), Joan Bastardas  (Universitat de Barcelona) i Miquel Dolç (Universidad Complutense de Madrid), «Sessió a la memòria del llatinista Josep Vergés i Fàbregas (1903-1984), membre de la primera Junta de la Societat» (22 d’octubre).

 

1985

Marina Picazo (Universitat Autònoma de Barcelona) i Vicenç Llull  (Universitat Autònoma de Barcelona), «La mort en l’edat fosca: proposta d’anàlisi» (11 de gener).

Ermanno A. Arslan (director de les Civiche Raccolte Numismatiche di Milano), «Numismatica Alto Medievale: Lombardi e Gothi» (11 de març). En col·laboració amb la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics.

Umberto Albini (Università di Genova), «Ifigenia a Tauride» (14 de març).

Aldo Prosdocimi (Università di Padua), «La moneta della Roma arcaica» (3 de maig). En col·laboració amb la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics.

Claudio Leonardi (Università di Firenze), «Studi di literatura medievale in Italia» (9 de maig).

Eva Koppel (Museu Arqueològic de Tarragona), «Les escultures romanes a Tarragona: la troballa del Forn del Cigne» (15 de juny).

Marc Mayer i Olivé (Universitat de Barcelona), «Propaganda i deformació històrica a les Res gestae diui Augusti» (18 de novembre).

Pierre Vidal-Naquet (Centre de Recherches Comparées sur les Sociétes Anciennes, Paris), curs CIRIT sobre l’«Èdip a Colonos de Sòfocles» (25-29 de novembre).

Teresa Fau (Universitat de Barcelona), «Models mítics en la fundació de colònies gregues» (12 de desembre).

Manfredo Manfredi (director de l’Istituto de Papirologia Girolamo Vitelli de Florència), «L’evoluzione della scrittura greca dagli inizi allà fine del secolo IV aC» (16 de desembre).

Manfredo Manfredi (director de l’Istituto de Papirologia Girolamo Vitelli de Florència), «Il papiro callimacheo della Chioma di Berenice » (17 de desembre).

 

1986

Victòria Alsina (Institut d’Estudis Catalans), «Lluís Nicolau d’Olwer com a impulsor de l’humanisme clàssic» (21 de gener).

Pablo Gómez  i Pilar Vázquez, «Els carmina figurata de Porfiri» (29 de gener).

Francesca Mestre (Universitat de Barcelona), «El Gimnàstic de Filòstrat i l’assaig» (10 de febrer).

Montserrat Camps (Universitat de Barcelona), «Les estacions de l’any en el ritual grec» (11 de març).

Virgilio Bejarano (Universitat de Barcelona), Marc Mayer i Olivé (Universitat de Barcelona) i Carles Miralles i Solà (Universitat de Barcelona), «Sessió en memòria d’Antonio Tovar (1911-1986)» (13 de març).

Marc Mayer i Olivé (Universitat de Barcelona), «Uns poemes recentment trobats a la Cueva Negra de Fortuna (Múrcia)» (23 d’abril).

Italo Lana (Università di Torino), «Rutilio Namaziano e il fatto religioso» (6 de maig).

Antonio Frova (Università di Genova), «Aspetti mitologici nei rilievi della Cisalpina» (13 de maig).

Guglielmo Cavallo (Università di Roma), «Tardo impero romano e cultura greca» (26 de maig). En col·laboració amb la Secció d’Història de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i amb l’Institut Italià de Cultura de Barcelona.

Guglielmo Cavallo (Università di Roma), «La cultura greca in Italia tra Goti e Bizantini: il caso di Ravenna» (27 de maig). En col·laboració amb la Secció d’Història de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i amb l’Institut Italià de Cultura de Barcelona.

Guglielmo Cavallo (Università di Roma), «Alle soglie del medioevo: la cultura greca e romana tra Martino I e Giovanni VII» (28 de maig). En col·laboració amb la Secció d’Història de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i amb l’Institut Italià de Cultura de Barcelona.

Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona), «Versions homèriques en català» (5 de novembre).

Nicole Loraux (Centre de Recherches Comparées sur les Sociétes Anciennes, Paris), curs CIRIT sobre «La stásis, de la tragèdia al Cràtil de Plató» (10-13 de novembre).

Enric Casassas (poeta i traductor), Joan Bastardas (Universitat de Barcelona), Ramon Pla (Universitat de Barcelona) i Carles Miralles i Solà (Universitat de Barcelona). Presentació de la revista Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, a la llibreria Francesa de Barcelona (2 de desembre).

 

1987

Presentació de les Actes del Simposi Carles Riba, a càrrec de Joaquim Molas, amb una conferència de Jaume Medina, «Els poemes alemanys de Carles Riba» (21 de gener). Organitzat conjuntament amb la Societat Catalana de Llengua i Literatura.

Jesús Lens (Universidad de Granada), «Temas de la diatriba cínico-estoica en la representación de Viriato en la historiografía» (10 de febrer).

Manuel Fernández-Galiano (Universidad Autónoma de Madrid i membre del Comitè Científic d’Ítaca), «Recuerdos de mi primera Universidad Autónoma (la de la Barcelona de la República)» (5 de març).

Enzo Degani (Università de Bologna), «La donna nella lirica greca» (6 d’abril).

Enzo Degani (Università de Bologna), «Insulto ed aischrologia in Aristofane» (7 d’abril).

Stella Georgoudi (École Pratique de Hautes Études, Paris), «Un mythe masculin du XIXème siècle: le matriarcat ancien» (7 de maig).

Empar Espinilla (Universitat de Barcelona), «Sext Juli Frontí i la hidrodinàmica a l’antiguitat» (9 de juny).

Ursula Keudel (del Thesaurus Linguae Latinae, Bayerische Akademie der Wissenschaften), sessions informatives sobre «La metodologia i la pràctica de la investigació en lexicografia llatina» (13 i 14 de setembre). En col·laboració amb la Universitat de Barcelona i el Deutsches Kulturinstitut.

Lola Badia (Universitat de Barcelona), «Els mites clàssics i l’amor a Joan Roís de Corella» (23 de novembre). En col·laboració amb la Societat Catalana de Llengua i Literatura.

 

1988

Xavier Dupré (Taller Escola d’Arqueologia de Tarragona), «Les noves descobertes del circ de Tarragona» (27 de gener).

Xavier Riu (Universitat de Barcelona), «Aspectes del dionisisme: la barreja, la felicitat i els morts» (16 de març).

Natalia Palomar (Universitat de Barcelona), «La figura del receptor en las Historias de Heródoto» (24 de març).

Pierre Vidal-Naquet (Centre de Recherches Comparées sur les Sociétes Anciennes, Paris, i membre del Comitè Científic d’Ítaca), «L’Ajax de Sophocle» (7 d’abril).

Vittorio Citti (Università di Venezia), «Le neoformazioni eschilee e la lexis tragica» (18-20 de maig).

Glòria Torres (Universitat de Barcelona), «La llegenda artúrica anterior a Geoffrey de Monmouth» (1 de juny).

Heikki Solin (Helsingin yliopisto), «Capua repubblicana» (10 d’octubre).

Marcel Detienne (École Pratique de Hautes Études, Paris), curs CIRIT sobre «Apollon, un dieu meurtrier et fondateur» (28 de novembre-1 de desembre).

 

1989

Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona), Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona), Josep Alsina (Universitat de Barcelona), Luis Alberto de Cuenca (CSIC), Marc Mayer i Olivé (Universitat de Barcelona) i Carles Miralles i Solà (Universitat de Barcelona), «Sessió en memòria del professor Manuel Fernández-Galiano» (25 d’abril).

Mercedes López Salvà (Universidad Complutense de Madrid), «Interpretaciones de Medea en la literatura griega hasta Apolonio de Rodas» (22 de maig).

Umberto Albini (Università di Genova), curs CIRIT sobre «El teatre a Grècia i a Roma» amb una sessió sobre «l’Antigone di Salvador Espriu» i una altra sobre «Gli attori nella valutazione di Luciano» (2 i 3 de novembre).

Georges Fabre (Université de Pau), curs CIRIT «Epigraphie, religion et histoire sociale» (11 i 12 de desembre).

 

1990

Diego Lanza (Università di Pavia), curs CIRIT «Aristofane e il comico» (17-19 de gener).

Paulo de Carvalho (Université de Burdeus III), «La représentation pronominale de la personne en latin» (19 de febrer).

Jercy Axer (Uniwersytet Warszawski), «L’edizione di Dantisco» (23 de febrer).

José Remesal (Universitat de Barcelona), «Las excavaciones del monte Testaccio» (21 de març).

Giuseppe Nenci (Scuola normale superiore di Pisa), «Alla scoperta di Segesta» (5 d’abril).

Josep Antoni Clua (Universitat de Lleida), «La invectiva a Euforió» (25 d’abril).

Rubén Florio (Universidad Austral de Buenos Aires), «Una catábasis, de Virgilio a Sábato» (13 de juny).

Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona), «Llegendes virgilianes a la literatura catalana» (8 de novembre).

John van Sickle (Brooklyn College), «Una sfida rinascimentale ad Orazio: il Carminum liber di Monsignor della Casa» (21 de novembre).

 

1991

Giovanni Tarditi (Università Cattolica del Sacro Cuore di Milano), curs CIRIT «Aspetti della poesia ellenistica» (23-25 de gener).

Lidio Gasperini (Università di Roma, Tor Vergata), curs CIRIT «Epigrafia rupestre» (8-10 d’abril).

Francisco Beltrán (Universidad de Zaragoza), «Memòria de la mort a Roma» (18 d’abril).

Bruno Gentili (Università di Urbino), curs CIRIT «Lirica greca arcaica» (22-24 d’abril).

Ignasi Xavier Adiego (Universitat de Barcelona), «Saturnis itàlics» (22 de maig).

Sandro Boldini (Università di Urbino), «La novella della vedova nel Satiricone di Petronio» (20 de juny).

Eugen Cizek (Universitatea din București, membre del Comitè Internacional d’Ítaca), curs CIRIT sobre aspectes de la historiografia romana: «L’idéologie antonienne et Néron, La poétique de l’Histoire chez Tite-Live, Le style de Tacite» (13-15 de novembre).

 

1992

José Simón Palmer (neohel·lenista i traductor), «El Pratum spirituale de Joan Moskhos i la imatge del monaquisme oriental» (25 de març).

Josep O’Callaghan (Pontificio Istituto Biblico di Roma), «L’home ptolemaic segons els papirs» (22 d’octubre).

Ezio Pellizer (Università di Trieste), curs CIRIT «Fra l’ironia e il sogno» (9-11 de desembre).

Jordi Pérez Durà (Universitat de València), «L’edició de les Opera omnia de Joan Lluís Vives» (10 de desembre). En col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

 

1993

Josep O’Callaghan (Pontificio Istituto Biblico di Roma), «Curs d’iniciació a la papirologia» (15-19 de febrer).

Miquel Batllori (Pontificia Università Gregoriana), «Difusió de Joan Lluís Vives a Europa» (1 de març). En col·laboració amb la Fundació Enciclopèdica Catalana i la Facultat de Teologia de Catalunya.

Joan Carbonell (Universitat Autònoma de Barcelona), «Un intel·lectual del segle XVI davant dels clàssics: Antoni Agustí» (16 de març).

Marc Mayer i Olivé (Universitat de Barcelona), «L’estat de l’epigrafia romana a Catalunya avui» (1 d’abril).

Jaume Almirall (Universitat de Barcelona), «Arat de Solos, poeta leptós» (29 d’abril).

Martín Ruipérez (Fundación Pastor), «Aspectos lingüísticos del mito de Edipo» (6 d’octubre).

Stefano Jedrkiewicz, curs CIRIT «Saggezza e paradosso in Esopo» (8-10 de novembre).

Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona), «Una geografia dels límits a l’imaginari dels grecs» (14 de desembre).

 

1994

Roberto Pretagostini (Università di Urbino), «Le teorie metrico-ritmiche degli antichi» (21 de febrer).

Antonio López Eire (Universidad de Salamanca), «Los papiros de la Constitución de los atenienses aristotélica» (16 de març).

Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona), Ferran Cortina, Benjamín Gomollón, Montserrat Reig (Universitat de Barcelona) i Carles Miralles i Solà (Universitat de Barcelona), curs sobre «Saviesa grega arcaica» (10-12 de maig).

Attilio Mastino (Università di Sassari), «Le iscrizioni paleocristiane della Sardegna» (17 de maig).

Manuel Mundó (Universitat Autònoma de Barcelona), «Poesia i epigrafia a la Girona del segle X» (20 de juny).

Heikki Solin (Helsingin yliopisto), curs sobre «Onomastica e società nell’epigrafia latina» (2-3 de novembre).

Ernst Badian (John Moors Cabot, Professor of History, Harvard University), «Alexandre le Grand entre deux trônes et le ciel» (21 de novembre).

Emilio Crespo (Universidad Autónoma de Madrid), «¿Una fase eolia en la tradición épica?» (28 de novembre).

Giuseppe Mastromarco (Università di Bari), «Scene di seduzione d’amore, da Omero ad Aristofane» (13 de desembre).

 

1995

Françoise Desbordes (Université de Toulouse), «Les romains et l’écriture» (13 de febrer).

Gabriele Marasco (Università di Firenze), «Un drama nella corte dei Severi: l’incesto di Caracalla» (14 de març).

Maite Solana (Casa del Traductor de Tarazona), «Presència i influència de l’antiguitat grega a la França de les Llums» (27 d’abril).

Teresa Magadan (Escola Oficial d’Idiomes), «La formació de la polis a la zona de l’Egeu: Els casos de Tasos i Naxos» (11 de maig).

Aurora López (Universidad de Granada), «La mujer en los epigrames de Marcial» (16 de maig). En col·laboració amb la secció catalana de la SEEC.

Miquel Pérez i Sànchez, lectura i explicacions sobre poemes del seu llibre Helena, amada (30 de maig).

 

1996

Mercè Puig (Universitat de Barcelona), «Visió panoràmica de la poesia misògina a l’edat mitjana llatina» (20 de febrer).

Lidio Gasperini (Università di Roma II), «Tradizioni letterarie e conferme epigrapiche a Cirene» (25 de març).

Sessió sobre l’antiguitat tardana: Ramon Teja (Universitdad de Cantabria), «Encuentros con el autor. La tragèdia de Éfeso: 432 dC. Herejía y poder en la antigüedad tardía»; François Baratte (Université Paris-Sorbonne), «La vaiselle d’argent à l’époque romaine» (2 de maig).

Angelo Casanova (Università di Firenze), «Rileggendo la parabasi delle Nuvole» (10 de maig).

Nicholas Horsfall (University College London), «Gli orizzonti culturali della plebs romana» (13 de maig).

«Als marges de la Comèdia», cicle de conferències (28-30 de maig):

  • «Les cent vides d’Homer o els orígens del còmico-seriós». Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona)
  • «Els usos de l’escriptura a l’Atenes d’Aristòfanes». Alícia Ferran (Universitat de Barcelona)
  • «Comèdia i espai públic». Eva Mitjans (Universitat de Barcelona)
  • «El Ploutos o la nova comèdia antiga». Pilar Gómez (Universitat de Barcelona)
  • «La comèdia: entre el ritual i els cínics». Xavier Riu (Universitat de Barcelona)
  • Cloenda de Carles Miralles i Solà (Universitat de Barcelona)
  1. Àngels Anglada (escriptora), «Un itinerari clàssic: Gàdara, Salzburg, Vic», amb il·lustracions musicals de Mozart (18 de juny).

«Papirs grecs, llengua i literatura», curs organitzat amb la col·laboració de la CIRIT. Constà de tres lliçons impartides en dies successius pel professor Sergio Daris, de la Università di Trieste, cada una de les quals seguides de la presentació i discussió d’un papir important. El primer dia el professor Jaume Pòrtulas i Ambrós presentà «El nou Simònides»; el segon dia la professora Maite Clavo discutí l’anònim P. Köln VI 242A, i el tercer dia hi hagué una taula rodona entre els participants moderada pel professor Carles Miralles i Solà (11-13 d’octubre).

Louis Callebat (Université de Caen), «El grotesc a la literatura llatina» (15 de novembre).

 

1997

Reinhard Düchting (bibliotecari de la Universität Heidelberg), «La biblioteca Palatina. La més famosa col·lecció de llibres del s. XVI» (11 de febrer).

Juan José Chao, (Universitat d’Alacant), «Una sors republicana de Elche» (17 d’abril, sessió tinguda a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Presentació de l’edició crítica de Les roques i el mar, el blau, de Salvador Espriu, feta per Carles Miralles i Solà i Carmina Jori. Hi intervingueren els professors Rosa M. Delor, Carles Garriga i Joaquim Molas (26 d’abril, organitzada conjuntament amb el Centre de documentació i Estudi Salvador Espriu d’Arenys de Mar).

Traian Diaconescu (Universitatea din Iași), «El vocabulari romanès» (6 de maig).

Alain Ballabriga (Université de Toulouse-Le Mirail), «La creencia en los mitos en la Grecia antigua» (12 de maig), organitzada conjuntament pel Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

Alain Ballabriga (Université de Toulouse-Le Mirail), «La invención de un mito político-religioso: el mito hesiódico de las razas» (13 de maig), organitzada conjuntament pel Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Sessió tinguda a la Facultat de Filologia.

Ezio Pellizer (Università di Trieste), «Il nipote di Zeus: la leggenda di Telefo fra mito e storia» (11 de juny).

«Els estudis clàssics a les portes del segle XXI», taula rodona en ocasió dels noranta anys de l’IEC, on es tractaren els aspectes principals dels reptes que tenim plantejats avui dia. Els principals foren: ensenyament secundari, ensenyament superior i recerca, tradició recent i ideologia dels estudis clàssics a Catalunya, situació del món editorial i de les traduccions, projecció internacional. La moderà Carles Miralles i Solà, i hi parlaren Marc Mayer i Olivé, Jaume Pòrtulas i Ambrós i Antoni Seva, a més del públic, que participà en el debat final. L’acte tingué lloc el 31 d’octubre.

La resta de l’any acadèmic va ser ocupada en bona part per un curs de trenta hores reconegut pel Departament d’Ensenyament dintre del Programa Formació del Professorat. Es titulà «Mitologia i ciències de l’antiguitat» i durà, en dues parts, del 4 de novembre al 31 de març, a raó de dues conferències setmanals:

  • 4 de novembre: «Mite i pensament en la Grècia del segle VI», Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona).
  • 6 de novembre: «Mitologia clàssica i sants pares», Josep O’Callaghan (Pontificio Istituto Biblico di Roma).
  • 10 de novembre: «Topografía de Roma y textos literarios del siglo I d.C.», Emilio Rodríguez (Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma).
  • 13 de novembre: «La numismática como fuente», Francisca Chaves (Universidad de Sevilla).
  • 18 de novembre: «Les religions antigues de la península», Javier Velaza (Universitat de Barcelona).
  • 20 de novembre: «La literatura jurídica romana en bronce», Julián González (Universidad de Sevilla).
  • 25 de novembre: «Esvaint ombres i sortint de la caverna. Lectura de La caverna de Rodolf Sirera», Pau Gilabert (Universitat de Barcelona).

 

Víctor Pallejà (École des Hautes Études de París), «Un altre hereu del pensament clàssic: l’islam» (15 de desembre).

 

1998

Encara dins del curs «Mitologia i Ciències de l’Antiguitat»:

  • 23 de febrer: «Plato’s Quarrel with the poets», Stanley Rosen (Borden Parker Bowne Professor of Boston University), en col·laboració amb la Societat Catalana de Filosofia.
  • 24 de febrer: «An introduction to Plato’s Philebus», Stanley Rosen (Borden Parker Bowne Professor of Boston University), en col·laboració amb la Societat Catalana de Filosofia.
  • 3 de març: «Literatura i mite», Carles Miralles i Solà (Universitat de Barcelona i IEC).
  • 5 de març: «tradició clàssica i literatura», Jaume Juan (Universitat de Barcelona).
  • 10 de març: «La substitució de mitologies. El s. IV dC, un segle frontissa», Montserrat Camps (Universitat de Barcelona).
  • 12 de març: «Història i mite a Roma», Marc Mayer i Olivé (Universitat de Barcelona i IEC).
  • 17 de març: «Alguns temes mitològics a l’escultura», Eva Koppel (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • 19 de març: «Paisatges dèlfics», Maite Clavo (Universitat de Barcelona).
  • 24 de març: «La epigrafía romana de la península Ibérica: problemes, esfuerzos, resultados», Geza Alföldy (Eötvös Loránd Tudományegyetem, Universität Heidelberg, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, membre corresponent de l’IEC).
  • 31 de març: «Mosaicos de tema mitológico», José M. Álvarez (Museo Nacional de Arqueología de Mérida).

 

Miklós Szabó (Eötvös Loránd Tudományegyetem), «Els celtes del centre d’Europa. Estat de la qüetsió» (11 de febrer).

Walter Burkert (Universität Zürich), «Fitness or Opium: Biology, Sociobiology and Ancient Religions» (21 d’abril). En col·laboració amb la Societat d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Walter Burkert (Universität Zürich), «Purification in Ritual and Theatre: From Selinus to Aeschylus» (22 d’abril). En col·laboració amb la Societat d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Suzanne Saïd (Columbia University), «Famille et cité dans les tragédies thebaines» (12 de maig). En col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

Suzanne Saïd (Columbia University), «L’identité grecque dans la rhétorique de la démocratie à l’Empire» (13 de maig). En col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

Ernest Marcos (Universitat de Barcelona), «“L’emperador dels grecs” a Desclot i Muntaner» (16 de juny).

Geza Alföldy (Eötvös Loránd Tudományegyetem, Universität Heidelberg, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, membre corresponent de l’IEC), «Trajano padre y el ninfeo de Mileto» (15 d’octubre).

 

1999

Pere Canela, «Particularitats del llatí hispànic» (20 de gener).

Ezio Pellizer (Università di Trieste), «La storia di Medusa: varianti iconiche e varianti narrative» (8 de febrer).

Geoffrey E.R. Lloyd (University of Cambridge), «Filosofía y medicina en la Grecia Antigua: modelos de conocimiento y sus repercusiones» (11 de març). En col·laboració amb la Societat d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Geoffrey E.R. Lloyd (University of Cambridge), «La comparación entre la ciencia griega y la china» (12 de març). En col·laboració amb la Societat d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Glòria Torres (Universitat de Barcelona), «La llegenda artúrica a l’hagiografia» (14 d’abril).

Margaret Kenna (Swansea University), «Pilgrimage to a Greek island: From Argonauts to Athenian migrants» (3 de maig). En col·laboració amb el Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona.

Cándida Ferrero (Universitat Autònoma de Barcelona), «Juan Gil de Zamora y su obra científica» (18 de maig).

David Konstan (Brown University), «La misericordia divina: del paganisme al cristianismo» (17 de juny).

Presentació del llibre Prosopographie de l’Italie Chrétienne 313-604, dirigit per Charles Pietri (†) i Luce Pietri, volum II de la sèrie «Prosopographie Chrétienne du Bas-Empire». La presentació fou a càrrec de la Dra. Luce Pietri, de la Université Paris IV-Sorbonne i Dr. Josep Vilella, de la Universitat de Barcelona, a l’Institut d’Estudis Catalans (14 d’octubre).

«Les mares dels grecs». Seminari sobre la maternitat a la Grècia antiga, coordinat per Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona), a l’Institut d’Estudis Catalans (15-16 d’octubre):

  • «À la recherche d’une Terre-Mère», Stella Georgoudi (École de Hautes Études, Paris).
  • «Maternités homériques: la mauvaise mère de Télémaque», Ionna Papadopoulou (Université Libre de Bruxelles).
  • «Amor de madre en la poesia griega», Natalia Palomar (Universitat de Barcelona).
  • «El cos de les mares», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).
  • «La mère, ses biens et ses enfants», Claudine Leduc (Université de Toulouse-Le Mirail).
  • «Situacions i conflictes de la maternitat tràgica», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).
  • Taula rodona, Moderador: Xavier Riu (Universitat de Barcelona).

 

2000

Taula rodona «El bronze de Bembibre», amb la intervenció del professor Marc Mayer i Olivé, José Remesal, Fernando Martín, Javier Velaza i Xavier Espluga, a l’Institut d’Estudis Catalans (8 de maig).

Seminari sobre «La figura del savi i del poeta», coordinat per Jaume Pòrtulas i Ambrós, a l’Institut d’Estudis Catalans (30 i 31 de maig):

  • «Soló i Epimènides a Atenes», Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona).
  • «Tàmiris el traci», Sergi Grau (Universitat de Barcelona).
  • «Orfeo, de personaje del mito a autor literario», Alberto Bernabé (Universidad Complutense de Madrid).
  • «Anacarsi, el savi de fora», Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).

Taula rodona «Les clàssiques en el treball de recerca del batxillerat», amb la intervenció dels professors Jaume Almirall (com a moderador), Jesús Carruesco, María Díez, Cándida Ferrero i Privat Rodríguez, a l’Institut d’Estudis Catalans (6 de novembre).

Ernest Marcos (Universitat de Barcelona), «Una dona amb passat: l’Helena Egípcia de Strauss-Hofmannsthal» (15 de juny).

José Simón Palmer (neohel·lenista i traductor), «El mil·leni ante portas: escatologia i bogeria a l’hagiografia bizantina» (29 de novembre).

Vittorio Citti (Università di Trento), «Il prologo delle Choefore di Eschilo: testo e drammaturgia» (20 de desembre). En col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

Vittorio Citti (Università di Trento), «Odisseo, una metàfora dell’Europa» (21 de desembre). En col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

 

2001

Jaume Pòrtulas i Ambrós (Universitat de Barcelona), «El capaltard dels imperis» (24 de gener).

Ana M. González de Tobia (Universidad Nacional de La Plata), «Los estudios clásicos en América Latina durante el siglo XX» (12 de març).

  • Andreas Bagordo (Universität Freiburg), «Metapoetica: lessico metaletterario nella lirica greca arcaica», a l’Institut d’Estudis Catalans. En col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona (20 de març).
  • Andreas Bagordo (Universität Freiburg), «Comodumena: parodia e derisione nella Commedia Attica Antica», a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. En col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona (21 de març).

Alain Blomart (Universitat de Barcelona), «Identitat cultural, alteritat i religions estrangeres: exemples antics per a una reflexió contemporània» (26 de març).

Josep Montserrat Torrents (Universitat Autònoma de Barcelona), «Grecs i egipcis: una trobada que no es produí» (11 de juliol).

Segona part del cicle sobre «La figura del savi i del poeta a la Grècia antiga», coordinat per Jaume Pòrtulas i Ambrós, a l’Institut d’Estudis Catalans (14 i 16 de maig):

  • «Linos, poeta», Joan Silva (Universitat de Barcelona).
  • «Savis i tirans. La correspondència dels Set al llibre I de Diògenes Laerci», Pilar Gómez (Universitat de Barcelona).
  • «Aproximació a la figura mítica de Pamfos», Martí Duran (Universitat de Barcelona).
  • «Qüestions sobre Melamp», Montserrat Nogueras (Universitat de Barcelona).

 

Sessió inaugural del curs 2001-2002 amb la conferència «Los judíos en la Península Ibérica en época romana», a càrrec de Heike Niquet (Universitat de Heidelberg), a l’Institut d’Estudis Catalans (4 d’octubre).

Curs sobre «Usos del mite: humanisme i noucentisme». Organitzat en col·laboració amb el Centre Cultural la Mercè de Girona i celebrat a la seu:

  • «El mite a l’Humanisme quatrecentista», Mariàngela Vilallonga de la Universitat de Girona (8 d’octubre).
  • «La saviesa d’Egipte al Renaixement», Joan F. Alcina de la Universitat Rovira i Virgili (10 d’octubre).
  • «Les gestes d’Hèrcules a Hispània segons Joan Margarit: quines gestes? Quin Hèrcules?», Lluís Lucero de la Universitat de Girona (15 d’octubre).
  • «Francesc Calça i els mites fundacionals de Catalunya», Narcís Figueres de la Universitat Oberta de Catalunya (17 d’octubre).
  • «Joan Baptista Anyés: entre la mitologia clàssica i la mitificació de la realitat», Martí Duran de la Universitat Oberta de Catalunya (22 d’octubre).
  • «Antoni Viladamor i la Història general de Catalunya», Eulàlia Miralles de la Universitat de València (24 d’octubre).
  • «L’evolució del mite en el segle XVI», Mariàngela Vilallonga de la Universitat de Girona (5 de novembre).
  • «L’ús dels grecs», Xavier Riu de la Universitat de Barcelona (7 de novembre).
  • «L’Odissea de Maragall», Carles Miralles de la Universitat de Barcelona (12 de novembre).
  • «El nou Prometeu encadenat entre oceànides i sindicalistes», Carles Garriga de la Universitat de Barcelona (14 de novembre).
  • «Plató: un mite en l’obra de Joan Creixells», Montserrat Jufresa de la Universitat de Barcelona (19 de novembre).
  • «Algunes notes sobre Joan Estelrich, òrsida», Jaume Pòrtulas de la Universitat de Barcelona (21 de novembre).
  • «Els Ulisses de Carles Riba», Jordi Malé de la Universitat de Lleida (26 de novembre).
  • «De la Barcelona cosmopolita a la Catalunya ciutat», Rosa Cabré de la Universitat de Barcelona (28 de novembre).

Presentació a l’IEC de quatre de les conferències del curs sobre «Usos del mite»:

  • «El mite a l’Humanisme quatrecentista», Mariàngela Vilallonga de la Universitat de Girona (4 de desembre).
  • «La saviesa d’Egipte al Renaixement», Joan F. Alcina de la Universitat Rovira i Virgili (11 de desembre).
  • «El nou Prometeu encadenat entre oceànides i sindicalistes», Carles Garriga de la Universitat de Barcelona (14 de novembre).
  • «Els Ulisses de Carles Riba», Jordi Malé de la Universitat de Lleida (26 de novembre).

 

2002

Giulia Baratta (Università di Roma, La Sapienza, i Deutsches Archäologisches Institut Rom), «Il culto di Mercurio in Hispania», Institut d’Estudis Catalans (7 de febrer).

Taula Rodona sobre «Experiències didàctiques en l’àmbit de les clàssiques a l’ESO, el Batxillerat i la Universitat», a l’Institut d’Estudis Catalans (19, 21 i 25 de febrer).

  • «Proposta didàctica per a l’aprenentatge de la llengua i de la cultura gregues al Batxillerat», Joan Alberich.
  • «Les historiae fabulares homèriques en la didàctica de la llengua grega», Joan Pagès.
  • «Gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia de Catalunya», Margalida Capellà.
  • «El nostre vocabulari i l’herència dels clàssics», Concepció Piedrafita.
  • «Els crèdits de cultura clàssica: tot un repte», Roc Escala.
  • «Cultura clàssica al Batxillerat», Eulàlia Lorés.
  • «Introducció a l’èpica grega», Ramon Torné.
  • «Lèxic grec clàssic i modern: una experiència viatgera», Jaume Almirall i Anna Figueras.
  • «Innovació metodològica al primer cicle de filologia clàssica (grec)», Grup Electra de la Universitat de Barcelona.

 

Coordinació i col·laboració al seminari «La filologia crítica de Jean Bollack, seminari de lectura al voltant de l’obra de Jean Bollack: Sòfocles, Eurípides i Pau Celan», Barcelona (13-16 de març). Coordinació a càrrec de Jaume Pòrtulas (Societat Catalana d’Estudis Clàssics), Marta Segarra (Departament de Francès de la Universitat de Barcelona), Arnau Pons (poeta i traductor) i Rithée Cevasco (Psicoanálisis y Sociedad). Amb la participació de la Universitat de Nantes i el DAAD, Manel Guerrero i Christian Vigne:

  • Conferència «La filologia crítica», Jean Bollack, a la Universitat de Barcelona (13 de març).
  • Seminari sobre «l’Antígona de Sòfocles», a l’Institut d’Estudis Catalans (14 de març).
  • Seminari sobre «Paul Celan». Hi participen: Jean Bollack, Werner Wögerbauer, Susana Romano-Sued, Annie Bats i Arnau Pons, al Palau de la Virreina (15 de març).
  • Seminari sobre «l’Electra d’Eurípides» a l’Institut d’Estudis Catalans (15 de març).
  • Seminari sobre Filologia i Psicoanàlisi: «L’Antígona de Lacan; Ingeborg Bachmann i Paul Celan; Deliri poètic i deliri clínic en Paul Celan», a l’Institut Francès de Barcelona (16 de març).

Angela Andrisano (Università di Ferrara): «La complicità di Pilade nell’Oreste di Euripide (v.33): un caso di interpolazione?» (8 d’abril).

Juan Luis López Cruces (Universidad de Almería): «La reconstrucción de una tragèdia fragmentaria: el Heracles de Diógenes el cínico» (23 de maig).

Cloenda del curs, amb la lectura dels versos de l’Odissea a càrrec de Víctor Obiols, amb el comentari de Jaume Pòrtulas a l’Institut d’Estudis Catalans (26 de juny).

Acte acadèmic d’inauguració del curs 2002-2003. Conferència «Teseo, padre nobile della democrazia ateniense», a càrrec de Lucio Bertelli, a l’Institut d’Estudis Catalans (1 d’octubre).

Simposi sobre «La Veritat antiga: seminari sobre el concepte de veritat a la Grècia antiga i derivacions modernes», coordinat per Xavier Riu, a l’Institut d’Estudis Catalans (18-19 d’octubre).

  • «Las desventuras de la verdad en el siglo XX», Manuel Cruz (Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona).
  • «Du pseudos lógos à l’orthós lógos», Lambros Couloubaritsis (Université Libre de Bruxelles).
  • «Vérité, eikós et kairós dans la Défense de Palamède de Gorgias», Alonso Tordesillas (Université d’Aix-en-Provence).
  • «El concepte d’alétheia i alethés a Aristòtil», Miguel Candel (Universitat de Barcelona).
  • «Memòria, veritat i salvació», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «Veritat, gènere literari, autorització de la paraula», Xavier Riu (Universitat de Barcelona).
  • Taula rodona final amb una introducció a càrrec del moderador i la participació dels ponents i del públic.

Conferències a càrrec de Roberto Pretagostini (Università di Roma-Tor Vergata), organitzades en col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona:

  • «La forma catalogica fra tradizione e innovazione: il catalogo dei maestri di Eracle nell’Idillio XXIV di Teocrito», a l’Institut d’Estudis Catalans (14 de novembre).
  • «La rappresentazione degli spettacoli teatrali ad Atene negli Acarnesi di Aristofane», a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (15 de novembre).

 

2003

Conferències a càrrec de Diego Lanza (Università di Pavia), organitzades en col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona:

  • «Omero e la memoria degli dei», a l’Institut d’Estudis Catalans (6 de febrer).
  • «Esiodo, Perse e le Muse», al Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona (7 de febrer).

Dues sessions sobre «Propostes per a la didàctica de la literatura grega i llatina a la Secundària», coordinades per Montserrat Nogueras i Jaume Almirall, a l’Institut d’Estudis Catalans (19-20 de març):

  • «Mitologia i literatura: una proposta didàctica a partir de les Metamorfosis d’Ovidi», Joan Esquena i Moret.
  • «L’Odissea, al·legoria de l’existència humana», Privat Rodríguez.
  • «Literatura llatina i història política», Joan Coderch.
  • «El teatre grec i la seva tradició», Cándida Ferrero.
  • «De Livi a Virgili», Maria G. Díez.
  • «Guia, seguiment i avaluació de les lectures d’autors grecs», Roc Escala.
  • «Enllaços d’autors clàssics amb la literatura catalana», Montserrat Gómez.
  • «La literatura llatina al Batxillerat», Àngels Calderó.
  • «Lectures homèriques», Jaume Almirall.

Col·loqui «Poètica, teatre. Punts de vista de la filosofia», coordinat per Xavier Riu, a l’Institut d’Estudis Catalans (11 d’abril):

  • «Cinismo antiguo y tragedia», Juan Luis López Cruces (Universidad de Almería).
  • «Entre Antístenes y Crisipo: la tragedia», Javier Campos Daroca (Universidad de Almería).
  • «La Poética de Filodemo», María Paz López (Universitat d’Alacant).
  • «¿El teatro como modelo filosófico? El tema de las cuatro personae en el De officiis», Carlos Levy (Université Paris IV-Sorbonne).
  • «El punt de vista de Sèneca sobre la tragèdia», Joan Josep Musarra (Universitat de Barcelona).
  • «El teatre, metàfora de la vida de Llucià», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).

Sessions científiques organitzades en col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i coordinades per Carles Miralles (14 i 15 de maig):

  • Il primo stasimo delle Coefore», Vittorio Citti (Università di Trento).
  • Seminari sobre la tragèdia grega «Qüestions d’edició i d’interpretació», amb la participació dels professors Vittorio Citti i Giorgio Ieranò (Università di Trento).
  • «‘Il male d’amore’. Metafore marinare nella letteratura antica e moderna», Giorgio Ieranò (Università di Trento).

Joan Francesc Mira (Universitat Jaume I), «Els límits de l’humà: passió i excés a la tragèdia grega» (4 de juny).

Acte de cloenda del curs amb la presentació del llibre Polis i nació. Política i literatura (1900-1939), segon volum d’Annexos a la revista Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, que conté les contribucions a dos congressos de l’Aula Carles Riba. L’acte fou presidit pel president de l’Institut, l’honorable senyor Josep Laporte. La presentació fou a càrrec de Joaquim Molas i, en nom de l’Aula Carles Riba, hi intervingué Carles Miralles. En aquest mateix acte el president de la Societat, Jaume Pòrtulas, féu la cloenda del curs 2002-2003, a l’Institut d’Estudis Catalans (26 de juny).

Sessió inaugural del cus 2003-2004, amb la conferència «El problema de la poesia èpica bizantina», a càrrec del professor Ernest Marcos (Univeritat de Barcelona).

 

2004

Stephanie West (Hertfort College, University of Oxford), «Odysseus’ supreme exploit» (25 de març).

Montserrat Reig (Universitat de Barcelona), «La veu de Tànatos en el mite grec» (4 de maig).

Col·loqui «Pensament i diàleg en escena», coordinat per Maite Clavo (Universitat de Barcelona) i Montserrat Nogueras (Universitat de Barcelona), a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (13-14 de maig):

  • Presentació a càrrec de Jaume Pòrtulas, president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, i Maite Clavo, responsable del col·loqui.
  • «Els diàlegs socràtics de Plató com a escenificació d’una synousía», Antoni Bosch-Veciana (Universitat Ramon Llull).
  • «El diàleg com a espai eròtic», Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili).
  • «Pensar amb el diàleg», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «Vèncer en el diàleg: retòrica a Èsquil i a Plató», Maite Clavo (Universitat de Barcelona).
  • «Diàlegs amb Silè», Montserrat Nogueras (Universitat de Barcelona).
  • «La vena còmica: extrema ratio o principium sapientiae?», Anna Beltrametti (Università di Pavia).
  • «El diàleg teatral o el fracàs del monòleg», Joan Casas (Institut del Teatre).
  • «El diàleg narrat i la metamorfosi», Montserrat Reig (Universitat de Barcelona).
  • «Il dialogo platonico tra teatro e romanzo. Note a margine sulla morfologia del “dialogo” nell’evoluzione di alcuni generi litterari», Patrizia Pinotti (Università di Pavia).
  • Taula rodona, amb els participants en el col·loqui, altres convidats de la Facultat de Filosofia i de l’Institut del Teatre i el públic.

György Németh (Debreceni Egyetem), «The origins of the tale of the blood-drinking Hungarians» (25 de maig).

«Curs d’actualització en literatura grega i llatina», reconegut pel Departament d’Ensenyament com a activitat de formació i amb 3 crèdits de la Universitat de Barcelona, amb dues sessions diàries, de dues hores cada una (30 de juny-9 de juliol):

  • «Homer», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).
  • «La lírica grega arcaica», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «La historiografia grega», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «El cor de la tragèdia», Montserrat Nogueras (Universitat de Barcelona).
  • «L’espectacle teatral», Xavier Riu (Universitat de Barcelona).
  • «Èsquil», Pierre Judet de la Combe (École des Hautes Études en Sciences Sociales, Paris).
  • «La comèdia grega», Xavier Riu (Universitat de Barcelona).
  • «La novel·la grega», Maite Clavo (Universitat de Barcelona).
  • «Lucreci i Virgili», Javier Velaza (Universitat de Barcelona).
  • «Catul, Horaci i Marcial», Joan Gómez Pallarès (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «La poesia hel·lenística», Jaume Almirall (Universitat de Barcelona).
  • «Ovidi i la tradició elegíaca», Jaume Joan (Universitat de Barcelona).
  • «El teatre tràgic, de la República a Sèneca», Joan Josep Mussarra (Universitat de Barcelona).
  • «El teatre còmic de la República», Igansi Xavier Adiego (Universitat de Barcelona).
  • «La historiografia llatina», José Martínez Gázquez (Universitat Autònoma de Barcelona).

Inauguració del curs 2004-2005 amb la conferència «Afrodita en el naixement de la polis», a càrrec del professor Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili), a l’Institut d’Estudis Catalans (20 d’octubre).

Participació en el X Col·loqui Internacional del PARSA: Classicisme i Anticlassicisme com a necessitats intel·lectuals. La sessió del dia 29 tingué lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (27-30 d’octubre).

  • «I ‘ritualisti di Cambridge’ e la riscoperta del primitivo», Lucio Bertelli (Università di Torino).
  • «Couleur et esthétique classique au XIXème siècle: L’art grec antic pouvait-il être polycrome?», Adeline Grand-Clément (Université de Toulouse-Le Mirail).
  • «Gli antichi, i classici e le vanguarde: A proposito del teatro e della sua storia», Anna Beltrametti (Università di Pavia).
  • «Antico-Classico=Anti-Classico?», Martina Treu (Università di Venezia).
  • «Autorité des Anciens et autorité politique Chez Machiavel et Montaigne», Thierry Ménissier (Université Grenoble Alpes).
  • «Humorisme et classicisme: le roman espagnol dans le Context européen pendant les premières dècades du XIXème siècle», Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili) i Montserrat Reig (Universitat de Barcelona).
  • «Anti-Hellenism in Oscar Wilde: The Second Pole –but not always assumed– of a Paradoxical Mind», Pau Gilabert (Universitat de Barcelona).

Seminari sobre «Arquíloc de Paros i la tradició elegíaca grega: reflexions a propòsit d’un nou papir arquiloqueu (POxy LXIV 4708)», coordinat per Jaume Pòrtulas i Ambrós, a l’Institut d’Estudis Catalans (15 de desembre).

 

2005

Dues sessions a càrrec del professor Esteban Calderón (Universidad de Murcia). En col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona (16-17 de febrer).

  • «Origen y desarrollo de la alquimia griega», a l’Institut d’Estudis Catalans.
  • «Los Heráclidas: ¿una tragedia marginada?» a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Philippe Mudry (Université de Lausanne), «Métissage culturel et identité nationale: l’exemple de Rome» (16 de març).

Fabienne Blaise (Université de Lille 3), «Tradition et innovation: le poème 4 W. de Solon sur l’Eunomie», a l’Instiut d’Estudis Catalans (20 d’abril).

Dues sessions a càrrec de Teodoro Hampe (Universitad Nacional Mayor de San Marcos de Lima), Perú (6-7 de juny). En col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

  • «Reminiscencias clásicas en la Historia del Perú de Agustín de Zárate (1555/1577)», a l’Institut d’Estudis Catalans.
  • «La Universidad de San Marcos y el apogeo de la cultura virreinal peruana», a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Martin L. West (All Souls College, University of Oxford), «Man, Death and Fate in Indo-European Tradition» (13 de juny).

Curs d’actualització sobre «Religió i mitologia greco-llatines (primera part)». Curs de 30 hores, a raó de dues sessions de dues hores cada dia, a l’Institut d’Estudis Catalans (4-14 de juliol).

  • «El panteó dels déus grecs», Jordi Pàmies (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Cosmogonies i Teogonies gregues», Maite Clavo (Universitat de Barcelona).
  • «Orfeu i l’orfisme», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «Mites de fundació i Fundació de Roma», Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili).
  • «Mites grecs d’autoctonia», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «Una visión de la figura del héroe desde los clásicos hasta el siglo XXI», Cándida Ferrero (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Filosofia i Mitologia», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Virgili i la política religiosa d’August», Xavier Espluga (Universitat de Barcelona).
  • «Mites grecs de mort», Montserrat Reig (Universitat de Barcelona).
  • «Les Metamorfosis d’Ovidi», Josep Maria Escolà (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Cultos femeninos centro-mediterráneos en época helenística», María José Pena (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Mitologia pagana i cristianisme», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Los héroes griegos: mito y culto», Natalia Palomar (Universitat de Barcelona).
  • «Els cultes “orientals” en el món greco-romà», Alain Blomart (Universitat Ramon Llull).
  • «La gnosi», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).

 

 

Jornada Internacional d’Homenatge a Nicole Loraux «La construcció d’un passat en l’Atenes del s. V aC: Nicole Loraux (1944-2003) entre l’Antropologia i la Història», coordinada per Montserrat Jufresa, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (4 de novembre):

  • «L’autochthone, la terre et la femme», Claudine Leduc (Université Toulouse-Le Mirail).
  • «Percorsi dell’ateniesità», Diego Lanza (Università di Pavia).
  • «Matar les dones: doldre’s les dones», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).
  • «Descifrando enigmas con Nicole Loraux», Ana Iriarte (Euskal Herriko Unibertsitatea).
  • «Allò que Tirèsias sabia», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Une autre façon de faire l’histoire», Cathérine Darbo-Péschanski (École des Hautes Études en Sciences Sociales, Paris).
  • «L’oblio nella memoria di Atene. La polis di Nicole Loraux», Riccardo di Donato (Università de Pisa).
  • «L’Atenes dels escriptors d’època imperial», Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).

Lia Galán (Universidad Nacional de La Plata), «Aspectos del estoicismo en Fedra de Séneca» (9 de novembre).

Sessions a càrrec del professor Mario Vegetti (Università di Pavia), en col·laboració amb el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona:

  • «Il mondo come artefatto: caos e cosmo nel Timeo de Platone», a l’Institut d’Estudis Catalans (12 de desembre).
  • «Il problema della persona nel pensiero antico», a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (13 de desembre).

Jaume Medina (Universitat Autònoma de Barcelona), «Ramon Llull a Orient (1301-1302): un viatge, quatre llibres», a l’Institut d’Estudis Catalans (21 de desembre).

 

2006

Patrizia Pinotti (Università di Pavia), «Abitare le rovine. Il ritorno dell’antico sulla scena teatrale, il ritorno all’antico nel romanzo e nel cinema: alcuni esempi e qualche riflessione sulla migrazione delle storie e sul mutamento delle forme», a l’Institut d’Estudis Catalans (26 de gener).

Cecilia Angioni (Università di Trento), «Robortello, editore di Eschilo» (9 de febrer).

Taula rodona sobre el «Parmènides de Heidegger», traduït per Manuel Carbonell, amb la participació del traductor i del Pere Lluís Font, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Lluís Solà i Sala, poeta i dramaturg; Jordi Pigem, crític, Jaume Pòrtulas, qui actuà com a moderador, a l’Institut d’Estudis Catalans (15 de febrer).

Seminari sobre «El territori de Tàrraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona». Organitzat juntament amb el Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, al MNAT (14 de febrer):

  • «La vil·la romana a les fonts literàries llatines», José Martínez Gázquez (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Aspectes iconogràfics a les vil·les romanes», Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili).
  • «L’ordenació territorial de Tarraco: xarxa viària i divisió cadastral», Josep Maria Palet (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).
  • «Estudi del poblament rural de l’ager Tarraconensis. Una aplicació a la cossetània oriental», Marta Prevosti (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).
  • «Tarraco-Barcino: les vil·les romanes dels Munts (Altafulla) i el Moro (Torredembarra)», Francesc Tarrats (director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) i Josep Anton Remolà (Universitat Rovira i Virgili).

Conferències i visites a la vil·la romana dels Munts (Altafulla) i la vil·la romana del Moro (15 de febrer):

  • «Tarraco-Valentia: les vil·les de Cal·lípolis (Vila-seca) i la Llosa (Cambrils)», Josep Maria Macias (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i Ester Ramon (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona).
  • «Tarraco-Ilerda: les vil·les romanes de Centcelles (Constantí) i El Vilar (Valls)», Josep Anton Remolà (Universitat Roviria i Virgili) i Maria Adserias (Serveis Territorials de Cultura-Generalitat de Catalunya).

Visita a la vil·la romana de Centcelles (Constantí) i la vil·la romana de la Llosa (Cambrils), (16 de febrer).

 

Roland G. Mayer (King’s College London, University of London), «Cicero and the pursuit of Gloria» (6 d’abril).

François Lissarrague (École des Hautes Études en Sciences Sociales, Paris), «Guerre et guerrier en Grèce ancienne: corps et armes» (11 de maig).

Activitats entorn de Jean Bollack, coordinades per Arnau Pons, Manel Guerrero i Xavier Riu, i organitzades conjuntament amb l’Institut Francès de Barcelona, el KRTU del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i amb la col·laboració de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis, la Universitat de Girona i el Museu de l’Empordà (2-4 de maig):

  • Conferència de Jean Bollack (Université de Lille 3), «Poesia contra poesia. Celan i la literatura», presentada per Arnau Pons, a la Universitat Pompeu Fabra (2 de maig).
  • Exposició i debat sobre Parmènides, amb en Jean Bollack (Université de Lille 3), Luis Bredlow (Universitat de Barcelona), Manel Carbonell (traductor de Hölderlin, Nietzsche i Heidegger) i Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona), moderat per Xavier Riu (Universitat de Barcelona), a l’Institut d’Estudis Catalans (2 de maig).
  • Conferència de Jean Bollack (Université de Lille 3), «Poesia i religió: Celan, Mallarmé, Frénaud», presentada per Arnau Pons, a l’Institut Francès de Barcelona (3 de maig).
  • Conferència de Jean Bollack (Université de Lille 3), «L’hermenèutica crítica», presentada per Maria Josep Balasch, a la Universitat de Girona (4 de maig).

 

Curs d’actualització sobre «Morals i moralismes de l’antiguitat», a raó de dues sessions de dues hores cada dia (3-13 de juliol):

  • «Moral, heroica i agonal», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Plató», Jordi Sales (Universitat de Barcelona).
  • «Les ètiques aristotèliques», Miguel Candel (Universitat de Barcelona).
  • «Els cínics», Joan Josep Mussarra (Universitat de Barcelona).
  • «Els estoics», Miguel Candel (Universitat de Barcelona).
  • «Ètica i valors a les Vides Paral·leles de Plutarc», Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).
  • «Ciceró», Marc Mayer (Universitat de Barcelona).
  • «Els sofistes», Josep Monserrat Molas (Universitat de Barcelona).
  • «Epicur i l’epicureisme», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).
  • «Plotí i altres nepolatònics», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «Sèneca», Joan Josep Mussarra (Universitat de Barcelona).
  • «Marc Aureli», Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona).
  • «Sant Agustí i el final de l’antiguitat», Òscar Bernaus (Universität Leipzig).
  • «Ètiques de l’humanisme», Àlex Coroleu (University of Nottingham).
  • «Ètica i tragèdia», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).

 

2007

Claudia N. Fernández (Universidad Nacional de La Plata, «¿“Paramimo” en Nubes de Aristófanes?» (22 de febrer).

Silvana Celentano (Università di Chieti), «L’Elogio e la brevità eloquente» (27 de febrer).

Vittorio Citti (Università di Trento), «Filosofia e filologia fra Lipsia e Berlino» (18 d’abril).

Antonio Alvar Ezquerra (Universidad de Alcalá de Henares i president de la Sociedad Española de Estudios Clásicos), «Amores y celos entre Safo y Horacio» (2 de maig).

Fabienne Blaise (Université de Lille 3 i maître de recherches al CNRS), «Solon le loup: poème 36W» (17 de maig).

André Laks (Université de Lille 3), «Libertad privada, liberalidad y libertad pública en las leyes de Platón». L’acte va ser organitzat conjuntament amb el Màster de Filosofia i Estudis Clàssics (Universitat de Barcelona) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la Sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (22 de maig).

Trobada Internacional 2007 Projecte TELEPHe (traducció en llengües europees dels Papirs d’Herculà), coordinada per Montserrat Jufresa i Xavier Riu, amb la col·laboració del Departament de Filologia Grega (Universitat de Barcelona), la SCEC, la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans i el Ministeri d’Educació i Ciència (21-23 de juny)

  • 21 de juny (Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), matí i tarda: De Morte, presentació de Ben Henry (University of Oxford).
  • 22 de juny (Institut d’Estudis Catalans):
    • PHerc 1384, presentació d’Agathe Antoni (Université Aix-Marseille).
    • Sessió sobre organització del projecte europeu.
    • Visita a la col·lecció papirològica Palau-Ribes.
  • 23 de juny: De dis III, presentació de Holger Essler (Universität Würzburg).

 

Reunió de representants de la Federació Internacional d’Estudis Clàssics (23-25 d’agost). Acte inclòs en la commemoració del centenari de l’IEC:

Dijous 23:

  • Reunió del Bureau de la FIEC

Divendres 24:

  • Benvinguda als delegats de la FIEC, a càrrec de la Presidència de l’IEC.
  • Assamblea General de delegats de la FIEC.
  • «Els clàssics a Catalunya», Montserrat Jufresa (presidenta de la SCEC).
  • «La filologia clàssica i el clàssic: raons de l’ofici i arguments de la vigència, avui, dels estudis», conferència a càrrec de Carles Miralles (membre de l’Institut d’Estudis Catalans i delegat de la SCEC).
  • Cloenda, a càrrec de Heinrich von Staden, president de la Federació Internacional d’Estudis Clàssics.

Dissabte 25:

  • Visita a la biblioteca del monestir de Montserrat.

 

Curs d’actualització sobre «La transmissió de la informació en el món antic», a raó de dues sessions de dues hores cada dia (2-12 de juliol):

  • «Els llocs i els modes de l’intercanvi cultural en el món grec del s. VIII aC», Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili).
  • «Un viatge a Roma amb els transports de l’antiguitat», Cèsar Carreras (ICAC).
  • «Camins en terra i rutes per mar: coneixement de la geografia i dels viatges», Mariàngela Vilallonga (Universitat de Girona).
  • «Los astrólogos antiguos y la manipulación del saber científico», Aurelio Pérez Jiménez (Universidad de Málaga).
  • «Catàlegs i genealogies», Carles Miralles (Universitat de Barcelona).
  • «Llibres, llibreries i biblioteques a Roma», Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona).
  • «Tituli heic ordinantur: producció i recepció del missatge epigràfic al món romà», Javier Velaza (Universitat de Barcelona).
  • «Llibres i biblioteques a Grècia», Carles Garriga (Universitat de Barcelona).
  • «La transmissió del pensament filosòfic en Plató i Aristòtil», Miguel Candel (Universitat de Barcelona).
  • «La interferència del cristianisme en la transmissió del món antic», Josep Maria Escolà (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • «Diccionaris, lèxics, enciclopèdies», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «De la medicina credencial i popular a la tècnica», Joana Zaragoza (Universitat Rovira i Virgili).
  • «El rumor», Xavier Riu (Universitat de Barcelona).
  • «De l’oralitat a l’escriptura», Jaume Almirall (Universitat de Barcelona).
  • «Interpretatio romana: Grècia i Roma, visions creuades», Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).
  • «La imatge com a vehicle de transmissió de la informació a la ciutat grega», Montserrat Reig (Universitat de Barcelona).

 

Luisa Campuzano (Universidad de La Habana), «Tristes tropicales: exilio y mitos clásicos en poetes cubanos de la diáspora» al Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona (10 d’octubre).

Roger T. Macfarlane (Brigham Young University, responsable de l’Herculaneum Project), Multispectral Photographs and Herculaneum Papyri, al Departament de Filologia Grega (24 d’octubre), seminari organitzat amb la col·laboració del Departament de Filologia Grega i el Màster en Papirologia (ICAC, Universitat Rovira i Virgili).

Jornada sobre «la Tradició dels Estudis Clàssics als Països Catalans», a la Residència d’Investigadors (C/Hospital, 64, 08001 Barcelona). Acte inclòs en la commemoració del centenari de l’Institut d’Estudis Catalans (18 d’octubre):

  • Presentació a càrrec de Carles Miralles (Institut d’Estudis Catalans).
  • «El període medieval», Pere Quetglas (CSIC i Universitat de Barcelona).
  • «L’humanisme renaixentista», Mariàngela Vilallonga (Universitat de Girona).
  • «Hel·lenistes a Barcelona entre els segles XVI i XIX», Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
  • «Els estudis clàssics a les Illes», Maria Carme Bosch (Universitat de les Illes Balears).
  • «Els estudis clàssics al País Valencià», Josep Lluís Martos (Universitat d’Alacant).
  • «Els estudis de bizantí», Ernest Marcos (Universitat de Barcelona).
  • «El llatí al segle XVIII», Àlex Coroleu (University of Nottingham).
  • «Els estudis de neogrec», Rubén Montañés (Universitat Jaume I).