Lloc: Institut d’Estudis Catalans
Dates: 19 i 20 d’octubre de 2023
L’estudi de la literatura neollatina –el corpus de textos redactats en llatí d’ençà de l’època de Francesco Petrarca (1304-74)– ha concitat l’interès d’investigadors, docents i
traductors de manera molt notable des dels anys 50 del segle passat. A més de grups de recerca i de publicacions especialitzades, la disciplina ocupa avui un lloc cada cop més rellevant en
els departaments universitaris de Filologia Clàssica i d’altres filologies, d’Història i de Filosofia. Tenim a l’abast col·leccions i edicions bilingües d’escriptors neollatins, sobretot
d’autors renaixentistes d’origen italià i nord-europeu, gràcies a la iniciativa d’un bon nombre d’editorials europees i nord-americanes, i una secció de la base de dades The Latin Library
inclou també una quantitat considerable de textos neollatins. Malgrat tot aquest desenvolupament recent la investigació en literatura neollatina data de molt abans de mitjan
segle XX. Tradicionalment, però, la recerca sobre els autors i els textos s’ha prioritzat per davant de l’estudi dels orígens de la disciplina. Per aquesta raó, aquest congrés vol examinar
i reivindicar la riquíssima tradició d’estudis sobre la literatura neollatina en totes les seves formes desenvolupada arreu d’Europa i Amèrica entre 1600 i 1950.